La nostra terra sempre ha estat molt dividida, de fet es conta que un ministre de Franco rebia sempre a un representat de cada província quan tocava sentir les peticions, però de València sempre cridava a dos perquè mai es ficaven d’acord entre ells i no els havia de donar res. Així som malauradament moltes vegades, discutim entre nosaltres i des de fora fan el que volen amb els valencians. De fet des de fa 2 mesos ja no tenim ni un mitjà de comunicació públic en la nostra llengua, hi ha algun local, però han tancat sense miraments RTVV que era de tots. Ja vaig escriure un article al voltat del que va passar hui fa dos mesos, i del que suposa el silenci informatiu per a tants pobles de la nostra terra. Hui volia centrar-me en els esports, i especialment en el que he viscut de més de prop, els esports de Ràdio Nou.

Quan començaren les retransmissions de Ràdio Nou es va fer una aposta forta pels esports, per donar cobertura mediàtica als nostres equips i per retransmetre en el Punt a Punt els èxits i fracassos dels nostres esportistes. Després el programa va canviar de nom en diverses ocasions, però l’idea era la mateixa fer retransmissions en valencià dels nostres equips, i que els valencians poguérem escoltar en la nostra llengua el que feia l’Elx, l’Hèrcules, el Llevant, el Vila-real, el Castelló o el València. De fet tots els partits oficials dels equips valencians en 1ª i 2ª divisió s’han retransmés durant 24 anys, sense distincions. I durant molts anys es va donar també tota la 2ª B i les fases d’ascens fins a 3ª divisió. I no només el futbol ha sigut protagonista, el bàsquet amb el Ros Casares, Valencia Basket i Lucentum, el tennis, l’ handbol, l’atletisme, el motociclisme, el ciclisme i tantes altres disciplines esportives (Jo inclús he retransmés Waterpolo). Capítol a banda té el nostre esport autòcton, la pilota valenciana, que ha tingut programa propi i retransmissions de les grans finals en la ràdio i en la tele. I per no parlar de la difusió de la Vela amb la America’s Cup (únic premi Ondas de RTVV) i la Volvo, o d’altres disciplines com els esports d’aventura en el sense límits o les carreres populars.

A banda de les retransmissions que han ajudat i molt a normalitzar la nostra llengua en l’àmbit esportiu, també féiem programes diaris com el Grada Nou migdia, el Grada Nou vesprada, i la Taula Esportiva, la joia de la corona. Cada nit a les 23:00 h i fins a la 01:00, i després en la remissió de matinada, unes 60.000 persones segons l’EGM connectaven per a escoltar en les 3 províncies els esports de la ràdio. Informació i tertúlia dels nostres equips. Quan va començar fa 15 anys La Taula, els valencianistes estaven orfes d’informació esportiva nocturna, i La Taula es va fer un lloc en les ràdios de valencianistes de tot el món. Primer Josep Rovira, després Damià Vidagany, més tard Fran Guaita i en acabar Manolo Montalt han sigut els directors del programa, que també van presentar molts companys com Gonzalo Naya, Alberto Santamaria, Carles Baixauli, Salva Folgado, Toni Alegre, Toni Cabot, Gonzalo Blanes, Raül Pina, Juli Nebot, José Luis Gual o un servidor Vicent Marco. Però que era un programa que aglutinava l’esforç de tot el dia, de molts companys tècnic i periodistes que feien molt de treball per a aconseguir donar la millor informació com Juanje Sanmartín, Iolanda Damià, Alex Sanjaime, Merche Castejón, Pilar Nadal, Pedro Navarro, Vicent Grau, Miguel Ortíz, Nacho Cotino, Javi Domenech i tants altres que han estat abans de què jo arribara a la ràdio. També els imitadors Alex Ferrandiz i Salva Campos i tants becaris, oients, esportistes i col·laboradors que feren durant molts anys de la redacció esportiva de Ràdio Nou una família.

La Taula era un format que prompte es va convertir en un èxit per això han «copiat» la fórmula altres emissores. Com també el format «Carrusel» que implantava el meu tocaio Vicente Marco (no som família) s’ha estadarizat, en valència són molts els que fan programa nocturn barrejant informació i opinions alienes al mitjà propi. I nosaltres potser no fórem els millors, però si érem els primers, els que contàvem amb més mitjans i els que havíem aconseguit una audiència fidel, i ho fèiem en valencià. Una audiència que ens escoltava per la llengua, per la qualitat del programa i per la pluralitat en les opinions. I és que un dels grans èxits de La Taula era poder asseure en una mateixa taula al director de Superdeporte i als delegats de Marca i As en la Comunitat. Per la taula han passat centenars de tertulians, tots referents en l’esport valencià, principalment periodistes reconeguts, però també expresidents i exjugadors com Fernando Gómez, Robert Fernández, Juan Sánchez, Javier Subirats, Curro Torres o Vicent Guillot. És impossible nomenar-los a tots, però ells també feien gran La Taula.

Ara igual que altra televisió farà la retransmissió de l’ofrena o de la cremà, altra ràdio farà un programa nocturn similar a La Taula cada nit. De fet ja ho feien altre,s però amb una gran diferència, els mitjans amb què conten són molt limitats, i segurament no ho facen en la nostra llengua. No és el mateix una retransmissió en 3 càmeres que una amb 15, igual que no és igual una tertúlia amb gent de 15 mitjans de comunicació, que amb gent de 3. No estic dient ni que siga millor ni pitjor, simplement que no és comparable El Bulli amb el Bar Manolo, perquè uns tenen uns mitjans dels quals altres no disposen, i això redunda en la qualitat del programa.

Perquè ací en València senyors, es fa gran periodisme esportiu, sí, del millor d’Espanya i la redacció esportiva de Ràdio Nou era un exemple. Cada vegada som menys els periodistes que busquem informació no només esportiva sinó de tots els àmbits, i això es reflectix en una pèrdua de continguts, de temps per a elaborar notícies, de qualitat, i en general d’informació, i sense informació plural no hi ha democràcia. Però tornat a l’àmbit esportiu ací hi ha grans professionals, jo ho he comprovat. Uns dels més oblidats són els companys dels mitjans amb seu a Madrid com Marca, AS, RTVE, El Mundo, Mediaset, EFE, Cope, Prisa… tots ells es barallen cada dia amb els caps de Madrid per a què els nostres equips i els nostres esportistes tinguen difusió. Jo he vist com han insultat a companys en Mestalla, que segurament estan tant o més farts dels seus caps de Madrid que els aficionats, i que lluiten cada dia sense treva per a què es parle del València a la capital d’Espanya, i que són inclús més valencianistes que aquells que insulten al periodista sense criteri.

També tenim la sort de comptar amb un diari d’informació esportiva de la nostra terra com és Superdeporte, on hi ha grandíssims professionals, enormes. De poder llegir cada dia dos fantàstics diaris fets exclusivament en la nostra terra com són Las Provincias i Levante-EMV, que han vist com les retallades i la crisi els han afectat però que continuen fent uns diaris molt dignes. I moltes webs com VLCNews, Plaza Deportiva, Blancinegres… que estan sorgint per a donar informació immediata amb gent jove amb moltes ganes i il·lusió. Però també hi ha una guerra perpètua entre tots. En el camp del Llevant s’insultava a RTVV simplement per considerar-la valencianista, quan eren l’únic mitjà que havia narrat tots els partits oficials del Llevant, inclús els de 2ª B. I entre els mateixos professionals no fem més que tirar-nos pedres entre nosaltres. Jo he complit un somni, he treballat en diferents etapes amb els millors (així ho pense), he sigut un afortunat per haver formar part d’un equip humà i tècnic de primer nivell i de poder comptar en Ràdio Nou amb uns mitjans que no estan a l’abast de la majoria, per eixe motiu no he entrat mai en guerres amb companys. Cal respectar el treball de cadascú, i tot i que és cert que en la que encara és ma casa (no han tancat de moment) hi ha hagut companys que han entrat en alguna «guerra», el criteri general de la casa sempre ha sigut de respecte a tot el treball dels companys. Moltes vegades treball honrat i humil de molts companys que des de ràdios locals o comarcals feien uns programes molt dignes, alguns inclús espectaculars amb molts menys mitjans. Però també és cert que hem patit atacs i que alguns «companys» s’alegren de què hagen tancat la «paradeta» pensant que ara tindran més audiència.

I així estem sempre en València, clavats en guerres, guerres que ens duen a l’infra-finançament, a no ficar-mos d’acord en el nom de la nostra llengua, i en el cas de l’esport a aconseguir que part de l’afició del València o del Llevant haja perdut el respecte al col·lectiu periodístic. A hores d’ara hi ha una guerra oberta entre mitjans de comunicació amb insults, desqualificacions, i males formes que ha derivat en moments molt tristos per a la nostra professió. Cadascú sap qui són els protagonistes, i si no ho sap millor, perquè no paga la pena perdre el temps en guerres quan la majoria dels professionals desitgen el millor per als equips dels quals informen.

Hui fa 2 mesos que han tancat RTVV i veig com a alguns companys comença a molestar-los que reivindiquem un mitjà de comunicació que era de tots i un programa «La Taula Esportiva», que li pese a qui li pese, ha sigut durant 15 anys referent en l’esport valencià.

És pràcticament impossible que torne «La taula» tal com era, i a poc a poc la gent anirà esborrant de la memòria les nostres veus i anirà habituant-se a d’altres noves. I segurament entre un o diversos companys vagen ocupant el vuit que ha deixat en tantes persones el tancament de la radiotelevisió de tots els valencians. Però ningú pot negar que en dies convulsos com estos, en moments de guerres de mitjans, en nits de ràdio, falta La Taula.

*Gràcies a tots els companys i oients que durant estos 3 mesos ens han donat el seu suport, i que a un servidor l’han fet sentir un autèntic privilegiat.