Hi ha una sèrie de paraules intraduïbles que cada llengua conserva com joies pròpies. A mi m’agraden molt algunes com «Cafuné«: que en portugués significa pentinar amb els dits de la mà: o el «Waldeinsamkeit«: paraula que els alemanys usen per a descriure la sensació d’estar tot sòl en un bosc. També hi ha una sèrie de paraules singulars del valencià/català que són part de la nostra idiosincràsia com a comunitat que parla una llengua comú. Són conceptes que no tenen una traducció literal perquè normalment són conceptes propis d’una cultura, i que possibiliten una comunicació única entre els seus usuaris. Jo com a amant de les paraules m’he proposat fer una selecció de 15 d’estes paraules que no tenen una traducció literal del valencià al castellà (ja ampliades amb les vostres aportacions en un altre article). Si voleu afegir-ne alguna, fer alguna correcció o simplement llegir en la nostra llengua, sou benvinguts:
1.- Desfici: Moltes vegades estic desficiós, i no sé com traduir este concepte. A Alginet hi havia un pub al qual acudíem molts dissabtes anomenat Desfici. Un terme que segons el Diccionari Normatiu Valencià (si el polèmic de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana) significa: Agitació causada per un mal físic o moral. Per a mi és una agitació inquieta, un «run-run» de no saber per on tirar. El més paregut en castellà seria «desazón o desasosiego», però no és el mateix.
2.-Seny: Tindre coneixement i raonament sembla comú a totes les llengües, es pot traduir tal volta com «cordura» però implica més coses. Ser un home de seny, no té res a vore amb «ser un hombre cuerdo». Picassent té un terme municipal molt gran, i Benifaió més menut (la presó està a 5 km de Picassent i només 2 de Benifaió), diuen que és perquè Déu quan va repartir bondats, als picassentins els va donar terme i als Benifaioners ens va donar seny.
3-Trellat: Paregut al seny quant a concepte, l’ús és diferent. Perquè pot ser profit, «no fa res de trellat». Pot ser sentit: «diu coses sense trellat», i el meu concepte favorit és «traure trellat», un concepte únic que jo trobe molt difícil de traduir «A eixa no li vas a traure trellat», i et quedes més ample que llarg. Destrellatat és la persona que no té trellat, i ja saps, «d’on no hi ha, no és pot traure».
4.- Poalà/poalada: Qui no s’ha tirat una poalà d’aigua en estiu? Al meu poble, Benifaió, fem la festa del pato. Ara pato no hi ha, però tot i això anem a la font del poble i ens tirem poals d’aigua uns a altres. En castellà «cubazo» no existix, però em diuen que a Aragó sí que hi ha gent que diu «pozalada» per a referir-se al contingut d’un poal. Un concepte que està molt de moda entre els famosos pel repte de conscienciar sobre la malaltia de l’ELA.
5.-Socarrat: És una paraula ja adoptada pel castellà, tots tenim al cap eixe arròs que queda un pel cremat en la base de la paella, i que està deliciós. Hi ha mestres paellers que no dominen l’art de socarrat, i d’altres que es passen i la cremen. En el terme mitjà està la virtut.
6-Mante: Una manera d’interpel·lar a algú, normalment més jove. Sol anar d’inici en moltes frases típiques com: «Mante, ta mare que t’aguante, o Mante tu de qui eres?»
6-Mudat: «vestir de domingo», jo em mude per a les bodes o les situacions especials, «Xe mira que remudat que vas». Recorde dir-li a una amiga basca «que mudada vas hui», i ella pensar que parlava d’una serp..
7.-Malícia: Pronunciat moltes vegades com «malicsia», és una mena de ràbia que et fot i una paraula que tot i tindre traducció, nosaltres li donem un altre sentit a la «malicia» castellana. Tindre malícia a algú, en este cas és més paregut a mania.
9.-Quimera: També pot significar, referit a una persona, el mateix que: «li tinc quimera», com li tinc mania. Però pot ser un desig intens, o una inquietud… «Tinc quimera que açò acabarà mal».
10-Coentor: Coent és un estil que està entre el kitsch, el «chonisme» i el mal gust per excessiu. Coent també significa que causa picor o coentor «escozor», però en sentit de moda, significa precisament picor als ulls. Moltes vegades la coentor va lligada a gent que gasta molts diners en roba i no sap combinar, però cadascú té la seua versió del que és coent.
11.-Figamolla: Apel·latiu referit a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb poca espenta. L’equivalent masculí seria «panfígol«. El «Panfígol i la figamolla junts li fan aire a la delicà de Gandia» així per inventar un poc.
12.-Desvanit: És estar extremadament orgullós i satisfet, però en un sentit més ample que el castellà «orgulloso».
13.-Bancà/bancada: Una línia de la dentadura postissa, que no sé com és traduïx a altres llengües, però té un sentit més ample, atents als exemples: «Li ha pegat un mos que li ha deixat marcada tota la bancà», «S’ha fet una da pam i la bancà li va al vol»…
14.-Amollar: Soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules. «Li ho has amollat tot, sense miraments».
15.-Xafadet: Que li fa falta una fornà, que s’ha quedat «pillat», tots coneguen a gent que s’ha quedat un poc xafadeta als nostres pobles.
Hi ha gent que per twitter apunta també esgarramantes per a nomenar a una persona molt poc faenera; brancal per a nomenar la pedra o fusta que utilitzem per a falcar la porta; i també destemplat o templat té un significat físic en valencià difícil d’explicar.
*Estic bocabadat amb l’èxit de l’article i per això JA ESTÀ PUBLICADA la segona part, I també podeu llegir esta selecció de divertits diàlegs valencians.
També hi han paraules del castellà que tenen com a origen una paraula valenciana/catalana, ací una bona selecció.
Acabacases crec que tampoc té traducció literal a una altra llengua.
I ‘BUIDAPALLISES’? Persona que vol saber-ho tot. Però la que més m’agrada es ‘escurabutxaques’
si que en te: a espuertas.
els castellans tambe tenen cabassos
disculpa: he llegit mal… creia que dies a cabassades 😉
A mi dls q m»agraden molt son enguany per aquest any i convoi q pot valdre per mon anem.d festa o per estar molt ilusionat
Convoi, m’agrada molt també aquesta paraula !!! Convoiar a una persona.
Sí, però jo sempre l’he sentida amb una b ben alta i una o obertíssima: Comboi… i comboiadora/a
Convoiante Piu
Agosaes
Balòstia
Auh
És allò què en castellà vell deien «Hogaño», però a mi la que m’agrada i a més no té traducció amb una sola paraula és: «Encalar», referint-nos al Joc de Pilota.
Agosaes també s’utilitza molt a Pego referint-se a: agosaes que eres pesat. Que vold dir hi ha que vore si eres pesat, per exemple
A Alcasser es diu .
A Alcasser es diu ausaes.
Ahusades, mi vida! Diuen en Real, el poble de mon pare. Ho pronuncien agusaes, mi vida!
Agosaes per a referir-se a cuan una persona es molt pesada, per exemple. Agosaes que eres pesat!!
Això ho deia molt paregut la meua àvia, però ella deia «aussaes ma vida…» abans de dir alguna cosa que li molestava o de la que volia queixar-se: «aussaes ma vida, què reguinyós has eixit / qué farta estic de tu / quina calor que fa /…», i si estava molt enfadà afegia primer que res un ‘me-cague’n-la-mar-salà! (tot seguidet amb tonaeta i menjant-se la E de EN)
Afanos, m’enrossine…
jajajajajajajajajajajaja salu2xd
A mi m’agraden xopat, camal i encalar el baló
Ah, sí, encalar el baló a la teulà! 🙂
Al meu poble i voltants es diu una paraula que em fa molta gràcia, en realitat és l’imperatiu d’un verb (tenir) que només es conjuga en imperatiu, o siga una cosa estranya, estranya però entranyable: «nyas» o «jas». Es sol dir en el mateix sentit de «tin» o «té»: «Jas un tros de pa!». Però no és tot, també s’utilitza com una exclamació de sorpesa, estranyesa, d’alguna cosa que ja s’esperava o, tot el contrari, que no s’esperava: «Nyas !!» equivalent al castellà: » Toma !!! » 🙂
De segur q eres de Cullera o aprop.
D’Aielo seràs.
Al meu poble també es diu pronunciat «nyas»i ,de vegades,com a expressió «nyas coca»
!Nyas Coca!
en Benidorm diuen nyas coca i «espardenyaes» quan algú parla mig valencíá i mig castellá
Al meu poble també solem dir «Nyas coca» i «espardenyaes»
NYAS COCA
Daxavo!!!
Destarifo o destarifat.
Tindre espenta!! Diuen que en castellà no té traducció perquè només les valencianes (i italianes, on també existeix la paraula però no significa el mateix al 100%) tenim espenta!!!
És curios pero socarrat, de socarrar, és paraula d’oritge euskar.
-socarrar, eusk. su ‘foc’ y kar ‘flama’.
Duc prou de temps vivint en Barcelona i puc dir-vos que si a un català li parle utilitzant estes paraules no s’entera de res, excepte un parell d’ elles, per tant, puntualitzaria i diría que son paraules nostres, propies del valencià.
Perdoni? Jo sóc barcelonina i la majoria d’aquestes paraules les faig servir.
Tu d’on ixes, de la lluna? Tu les fas servir? M’esclafe!!!
Jo mai he sabut traduir «convoi». I encissar també em costa
Rebombori
Trafec
Gosera
Saó
Xorrant
Escurar
Suro
Dotorejar
Asturufat
Trompellot
Fartar
Moltes d’aquestes paraules tenen traducció pero pareix que al dirles en valencià tinguen un significat especial.
A Alcasser astuferat.
I caure un bac??? Jajaja
I pegar-se una «morrà»
En la meua zona s’utilitza molt el verb reballar, que significa llançar una cosa a l’aire fent-la girar al mateix temps. Per exemple: Reballar l’aixà.
També utilitzem: Tendur, fer l’enza, mera!!, becar…
Jejejeje, no es note gens d’on venim, eh, amic? 😀 … t’has deixat «llançaora» (de pà, clar!)
Reballar ho he après d’un de Xella, al Cabanyal diguem «Refilar», que m’encanta
Revolear es lanzar algo haciéndolo girar, en argentino.
Arruixar, que no es correspon exactament a «rociar».
La mateixa paraula s’utilitza en àrab
Aneu a fer la ma!!!! Que en castellá no te, ni xixa, ni llimoná!!!!!!!! Jejejejeje
Tastar de sal, de cruu: tasta l’arrós!
Costra: arros amb costra
Pebreres farcides
Figatells
Morrongo poll
Ventlar
Albaes
Aixaeta per llaurar la terra, llego per a fer cavallons!
Festejar….
Anar de gairó… m’encisa
I de frases fetes com…
Vinga, anem en un bot!
Donar febra, no es referix a la castellana fiebre, a Bellreguard es diu «Dones més febra que una brossa a l’ull» va més enllà a molestar
Molt bó! Un altre que mai he aconseguit traduir: «encetar», referit a obrir una cosa per primera volta.
Estar desllavaçat
Encetar, no té traducció exacta
Coxà
Al meu poble significa anar tots en el mateix cotxe, dur-lo ple.
«mon anarem tots en una coxà»
Borinot,manifeser,fer la ma,on brama la tonyina,pegar una nyespra,i moltes de l’horta (birbar,esporgar) i del nostre esport nacional,la pilota (fer dau,manró,braguetada,travessar,donar resquit)…
Festejar, en el sentit de eixir amb una persona abans de casar-se. I parrejar, o parra, per referir-se a algú «cotilla», imagine que perque les rames d’una parra es claven per tots els llocs. Personalment m’agrada molt trellat i convoi.
Festejar a una chica, ser un festejante, es una forma de decir noviar o andar de novio en argentino.
Per l’ Horta Nord de València es diu a una persona xafardera o «cotilla» que és una persona «farolera» però que va més enllà de xafardejar i de «cotillear»…
Torrat, i encara que ara ho buiguen dir barbacoa, pero a mi sempre serà torrà.
Vuiguen, perdó…
Vetigal, com a molestia que es donen entre veïns. Per exemple, un bar o discoteca és un vetigal. Un veí ruidos és un vetigal…
Esta no la he trobat, però gran aportació.
Anar de «gaidó»… una porta està «garçà».
Batecul: què ens haguérem endut si no quan ens portàvem malament? «Et pegaré un bateculet!»
Aquella palmadeta al cul, o una senyora palmada segons com de mal t’havies portat.
Calbot: l’equivalent pero al cap, a la coroneta amb la mà oberta.
Burrera: la gran intraduïble. Quan no pots parar de riure, o et rius per tot.
Molt bones, alguna la ficaré al nou article, gràcies.
SINGLAR, com a l’acció de donar-li a uno un colp de raspalló amb la ma, principalment al cul.
A
Empastrar-empastrà, empapusar
«Figa molla» per referir-se a una dona que no té espenta per fer coses o decidir
Falta: »blamor», quan fa molta basca
¿Podria ser «bramor»? ¿Com si bramés la terra, de la calor que fa?
Jo he aplegat a través del Facebook, ho ha compartit una amiga! Felicitats, m ha agradat moltisim, anim i sorprenmos en un altre articul com este!
Una de les que mes gracia em fan es la de «desfici» que quan he intentat traduirla al castella… no se cap aon pegar!!
Escurar (lavar los platos)
La paraula «ausaes» no sé ni com definir-la. S’utilitza per enfatitzar diria jo, quan una persona tarda molt a fer una cosa, es fa de rogar, etc.:»Ausaes que eres lent»,»Ausaes que et fas de rogar», «Ausaes que eres pesat»……
Pingback: Millors paraules intraduïbles de la nostra llengua al castelló, segona edició. | Vicent Marco
«Aquesta falda em prova». «Aquesta fideuà em prova». En el sentit de «millorar l’aspecte» o «millorar l’estat físic».
Aquest «provar» té una similitud semàntica i morfològica amb el «improve» anglés gens menyspreable, que també significa «millorar». Potser és un calc lingüístic d’aquesta llengua, igual que «comboi», em sembla.
També pots ser un «cominensiero», quan fas les coses sempre en benefici propi, per la pròpia «cominènsia». Però, de fet, «cominènsia» és una deformació de «conveniència». Per tant, un «cominensiero», caldria escriure’l «conveniencier». Crec jo.
La traducció més propera seria «egoista», vaja.
«Tindre botifarra» o «agafar botifarra» amb algú, és conéixer-se i establir una relació d’amistat molt molt íntima i estreta, sense arribar a ser enamorament, sinó una mena de caprici mutu. Mentre dura, la botifarra entre dos amics o amigues, o entre dues o tres parelles, aquests s’ho passen en gran i deixen de banda la resta de la colla o d’antigues amistats, que se senten arraconades i marginades. Malauradament, la «botifarra» gairebé sempre s’acaba en un esclafit, i eixos amics tan llampants discuteixen, s’agafen dels cabells i no tornen a parlar-se mai més, convertint-se en enemics íntims de per vida. No sé si açò és exclusiu dels valencians o si hi ha més gent al món que ho fa, però al meu poble -l’excelsa i contradictòria Sueca, a la Ribera del Xúquer- és bastant, bastant, per no dir massa, habitual….
Ah! A mi l’adreça d’aquesta pàgina me l’ha donada Marta Simeó, una amiga del Perelló que és artista plàstica i de gravat, i fa poc que ha vingut del Marroc. La veritat, és una xica realment dinàmica i treballadora a més no poder. Energia en estat pur, vaja. Compte amb tocar-la, que et descarregarà un llamp.
Pouar: traure aigua del pou o de la cisterna
Estar bascós
A «caramull»!!! Un plat d’arròs a caramull….. quan l’arròs sobre-ix del plat.
-QUINA FARTÀ! M’HE MENJAT DOS PLATS D’ARRÒS A CARAMULL, I ARA ESTIC ENFITAT!!!!
Hi ha una paraula sense traducció literal al cadtellá: poar («sacar agua del pozo). Referent alo de «mudarse» els dies de festa en realitat si que fa referencia al concepte de «mudar en el sentit de canvi» ja que avans la gent tenia una muda peral dies de feina i un altra per als de festa,
Jo he trobat el teu blog a través d’un grup de Facebook que es diu «Dialectes»
«Amollar» en castellà el podriem traduir per «soltar», en anglès per «to let» En canvi no trobo cap traducció en castellà ni francès per a «PLEGAR» en el sentit de «dejar de… /salir del trabajo».
Altres paraules podrien ser escurar, escudellar, resopó… totes relacionades amb el menjar, som uns galafres
Escurar ja està en la segona part, escudellar és paregut a servir però també diferent, i resopó es boníssima, l’apunte.
Hola
Enhorabona
M’agrada moltissim este joc de paraules
En diré una pero si no està
«Aborronat»
He vista un accidente i m’he quedar aborronat
Supose que es com impresionat pero amb mal cosas
Per cert, la paraula que mes m’agrada a mi es «grapat».
Enhorabona pel que fas
Està de categoria.
Suggereix la per a la segona part: noinani. Eixe moment en que tu ya saps lo que vull dir-te. O no?
Molt guai.
Alguna paraula no l’havia sentida però la majoria sí. M’he rist prou enrecordant-me d’eixes paraules en algunes situacions de la meua vida.
…I au (no com a comiat) m’ix sempre en castellà perque en sembla que ‘ya está’ no és exactament clavada.
Una paraula que utilitza ma mare a vegades es micapà, per a descriure algo que no aprofita per a res o que es un trasto sense utilitat. Açò es de la zona del Comtat. Algú més també ha escoltat esta paraula amb este sentit? I com es podría traduïr al castellà, perque tampoc es exactament un trasto….
Gracias por el artículo, yo lo he encontrado en Facebook conocido por unos amigos. No uso el Valenciano pero sí comparto conversaciones con amigos que lo hablan y me viene de perlas para entenderlos mejor. ¡Gracias!
Molt bo. Jo vinc redreçat d’anònims, no se dir-te l’origen. Comentar sobre figamolla. Sinònims: figatova, figaflor, fleuma. I vols dir que el mot castellà «pánfila» no s’escau perfectament?. El la versió masculina en català tenim la paraula que crec és el concepte exacte canviat de genere: tòtil (mai le sentit en femení).
Afegir unes parules d’aquestes de definir caràcters/actituts de les persones: pocasolta, caracantir i telòs.
I per últim; la vida m’ha dut a viure a Astúries. I el bable es molt d’aquesta mena de paraules, que a més son molt intuitives, no cal que te les expliquin, elles soles es fan entendre. Tres exemples que son dels que més m’agraden. Espatuxar: és el que
Pedrà! Si no com seria, piedrazo?
tambe es diu cantalá
Pedrada?
A mi m’agrada molt «Encalar»- l’accio d’encalar un balo, una pilota…He encalat el balo a eixe balco.
Molt divertit el teu article. Jo l’he llegit gràcies a un enllaç per Facebook. A Silla, «atabollaet» és un terme que utilitzen les mares per a referir-se a la ceba fregida en el punt exacte que sols elles saben, és a dir, ni crua ni molla, però encara sensereta. Vaja, complicat fregir la ceba!
Al meu poble utilitzem la paraula «ampomar» quan li tirem alguna cosa a algú que l’ha d’agafar.
Siii!! Ampomar!! En Alcoi tambe s’utilitza!!
Hi ha una paraula que utilitza la gent major del meu poble i que fa molta gràcia als joves i forasters perque és igual que altra castellana: poll o polla. Significa templat, ben plantat, atractiu. Però com dic, la versió femenina fa molta gràcia i la paraula s’ està perdent. A mi m’encanta.
Trove a faltar Destarifo i el derivat destarifat,.,,totalment intraduïbles, o només per aproximació…i també «manchar» , per fer funcionar impulsant amb la má una maquinaria
Hola. Acave de llegir esta pagina per un enllaç en face.
Jo tambe trove molt interesant algunes d les paraules k tenim als pobles. Una paraula podria ser » pantaig», k es diu kuan una persona es trova mal o no sap k te. » hem va entrar un pantaig o pantaix». Un altra costum aci en montserrat es dir » vaig anar un viatge a ta casa o a valencia o aon siga i no estaves» i vol dir una vegada.
Jo afegiria fer comboi o acombollar, desanquetar i estar enfitat
Recorde de la meua avia dir: En tenia un «corvo» o algo així, per a referir-se a algo que estava molt brut
Una altra de l’avia: «Rosegar». La coca-cola rosega els budells. Rosegar és més que mastegar en aquest cas.
Vos deixe aquestes expresions: Eixe xiquet és un «taboll» (que no s’entera de res). Esta «enjugassat» o no «l’enjugasses». es diu molt en Xàbia referint-se a xiquets o animals sobre excitats pel joc. M’hen vaig a «Jaure» (com anar a dormir).
Estar enjugassat definitivament no hi ha paraula directa per a traduirla al castellà. També es diu en la zona del Comtat i altres parts. També tindre joguera es amb un sentit molt paregut a estar enjugassat.
Hola. El teu article circula pel facebook i el trobe molt divertit! Ah, per cert, jo sempre he tingut dificultats per traduir «esmussar», ja saps: aquella sensació sensació desagradable quan sentim un soroll que sembla el de les ungles arrapant un espill…
Esmussar és molt bona, «dar tirícia» en castellà, ja has de usar un verb compost. Gràcies.
Jo he escoltat també com a traducció d’esmussar, el compost «dar dentera».
Una paraula intraduible és » antema» Per exemple: » Quina antema de tio» o » me dona molta antema» Fa r eferencia a un sentiment de rabia dirigit cap a algú, pero sense odi.
Quem dius de Xem, es una mesura q es desde el dit gros fins el index, o xiruga, una ferramenta per a llaurar, o Si Fa o No Fa, ara en desus,per cert molt bo, bonisimes les paraules.
Vaig a Espolzarme una Poalada de Camai, Espatarrat mirant la tele.
Borinot?
«encalar», una pilota a la teulada, per exemple
Està en la RAE, en castellà també és pot dir.
Jo tire en falta una paraula que escoltava molt de xiquet i que es deia molt a xicotetes zones de l’horta sud: CANTELL, per a dir entrepà. Mare, posam un «cantell» en fabes i col. Colló quin cantell portes
«Potrós / Potrosa» , semblant a desficiós però aplicat sobretot quan els xiquets estan molt inquiets
He vist que has incorporat «potrós» a la segona edició i ja no puc esborrar l’entrada …caguen … 😉
La paraula » sao» tampoc té traducció al castellà
He trobat l’article en el facebook d’un amic. Tal volta es puga afegir «festejar» que es pot traduir com anar amb el nuvi o la nuvia, pero te un matis especial.
En la segona part està… Gràcies
Trompellot, és una paraula que sempre m’ha fet gràcia, persona poc hàbil, diguem-ne.
Està en la segona part!!!
Meninfot és una paraula que defineix una determinada actitud pocasolta. Diria que encara és més forta la paraula.
He vist l’ençlaç al mur d’un amic a fb.
M’ha encantat!
Estar pagat (com «orgullós»), xafarder/xafardejar (opinar de tot especialment amb maldat), encissar m’agrada prou també, estar torrat o tindre petorra (dormit a gust o somnolencia), tindre o ser una persona caguera (com molt renegona o també molt pesada amb alguna cosa -cansino-) m’encanta molt, jajaja. I especialment m’agrada la paraula furo -cagat-, com a sinònim de «irascible» o algo paregut, i el verb furonejar, que en volta de ser encabronar-se es com dotorejar. Quina varietat léxica tenim!
Algunes tenen traducció, pero altres no conseguisc mai explicarles en castellà. Genial aportació, espere que isquen més, sempre es bo recordar-les o conèixer noves!
Ah, i utilitzar la paraula «cabàs» per a determinar una gran quantitat d’alguna cosa, o «cabassà», que ja seria el superlatiu, jajaja.
En Alcoi tenim les version de les paraules a la nostra manera, per exemple la paraula «desvanit», en Alcoi la diem «devanit», lo de «malicsia» m’ha encantat, es tal cual am la «c» inclosa jajajaja… Una paraula que s’utilitza molt aci es «mitjafiga», per referirse a «figamolla», encara que s’utilitza mes la expressió «mitja m’en queda» y per rematar, quan es el máxim del tot: aquesta es «mitja’en queda i de la part del peçó» mira, una altra paraula «peçó» per referir-se al pinyol.
Jo he decobert l’article al facebook de ma mare 🙂 meravellós! Com es diu al meu poble: es «de categoria»! 😉
Figatell
Globotà
Cap de suro
Tron
Tronc, perdó.
Somnia rotllos
Demanar ixir una xicona: festejar per primera vegada!
Pingback: Dialegs en la nostra llengua #dialegsvalencians | Vicent Marco
Una expressió que és molt valenciana i que quasi totes les nostres iaies ens han dit alguna vegada en eixos dinars de diumenge de paella.
«Aneu parant taula que si no ĺ’arròss esclatarà».
Una expressió que és molt valenciana i que quasi totes les nostres iaies ens han dit alguna vegada en eixos dinars de diumenge de paella.
«Aneu parant taula que si no ĺ’arròs s’esclatarà».
Pingback: 10 claus per a distingir a un valencià | Vicent Marco
màrfega és referix a una dona descuidada en el seu físic
Ser un bascós, bascosa
Hola de nou. I la par aula ENCOMANAR.? Que traducció tindria al Castella? Es que encomendar significa altea cosa en castella
Una altra paraula que no té un traducció clara és ser o tindre malapiuà. Moltes voltes és diu alguna cosa com: ‘Tal és bona persona però té malapiuà’. També, almenys a la Ribera, és pot utilizar per a coses com per exemple quan vols montar un moble i no hi ha manera i dius ‘Açò mira que té malapiuà.
Malafolla diria jo que soc de Benifaio , Ribera Alta ….
caure de tos… vas a caure de tos, borinot… comentari de la meua iaia quan era menuda
Pingback: Les paraules castellanes d’origen valencià/català més sorprenents | Vicent Marco
Hola a todos: descubri este blog gracias a una publicación de un amigo en facebook. Soy argentina y vivi en Valencia por 4 años, hecho de menos siempre esta hermosa ciudad y todo lo que aprendi en esos años. Leyendo este blog me siento un poquito mas cerca, espero volver. Un abrazo
Me alegro de haberte ayudado a recordar aunque sea un ratito nuestra hermosa ciudad.
Enhorabona per aquesta iniciativa. Dues paraules que no he sabut traduir mai: «soca de l’arbre» i «solà de l’arbre». Algú m’ho pot aclarir?
Jo diria que soca es pot traduir per «cepa». La solà caldrà que m’expliques de que es tracta.
amollar.
(Der. de muelle ‘flojo’).
1. tr. Mar. Soltar o aflojar la escota u otro cabo para disminuir su trabajo. U. t. c. intr.
2. intr. Ceder, aflojar, desistir.
3. intr. En el juego del revesino y otros, jugar una carta inferior a la que va jugada, teniendo otra superior con que poder cargar.
Espigolar… «Qui no pot collir, espigola «
Pingback: El “curioso” castellano de los valencianos - El Circo Ibérico
Templao
Sam anar-me’n
Estar fet un axiomo!
La conegueu?
Estàr fet un santllatzer, fet pols,
Fer la migdiada en un jas de pallorfes. Matalàs de pallorfes de panís
Sacsejar el contingut d’un recipient par tal d’esplitxar-lo per a que càpiga més quantitat. O vine Vicenteta que et pegue un sacseig
Esgolar-se la pilota per l’arbelló i perdre-la.
Cubazo de agua no existirá, per si baldazo, de balde que es como se dice cubo en argentina, solemos echarnos baldazos de agua por carnaval (cae en verano)
Queda pendent llegir la segona part, però no vull oblidar un parell que molts amics de pobles veïns no solen dir o no sabien. Afegisc que no sé si realment tindran traducció al castellà però jo no li trobe paraula directa:
– de gairó / de gaidó… Per exemple, quan un quadre està penjat però està de costat, girat, cap a una banda, o quan estàs marejat i camines inclinant-te. Seria com algo o algú que permaneix o que fa una acció de costat, tort o torta.
– remar… Referit a tirar una cosa, a deixar-la de quina manera però no deixar-la en el lloc, sinò mal deixada i com llançant-la a l’aire o a terra o al lloc on la vulgues deixar. Molt típic de mare: «no remes al mig les sabates només entres, deixa-les al seu lloc»
Per ací comentaves que «esmussar» té com a traducció «dar tiricia», però «tiricia» ho vincule més a la enfermetat Ictericia. Jo sempre he escoltat com a traducció d’esmussar el compost «dar dentera», i en diverses fonts «dentera» apareix com a sinònim de «tiricia».
Camina feixuc, que li costa , cansat..
Despagat. Sensació de decepció quan no s’acompleixen les expectatives per un motiu extern, que no depén d’un mateix.
«Estar desficiós» té una traducció exacta en castellà, i és «tener azogue»
A Altea els gossos no lladren, buben
Enrònia, el sentit és paregut a quimera, però no exactament, és una barretja de quimera i presentiment.
Espigolar també és difícil de traduir. Ma mare sempre deia: «No espigoleu», quan anvam picant raïm sense arrancar la branqueta.
Perdó «anavem»»