Arran de l’èxit de l’article sobre les paraules intraduïbles al castellà, he fet una segona part amb algunes paraules suggerides, i altres noves que m’han anat venint al cap. És meravellós comprovar que la gent vol llegir en la seua llengua sense prejudicis. Alguns polítics intenten callar la veu del poble, però mentre la gent utilitze en el dia a dia paraules meravelloses com estes, la llengua estarà viva i jove. Volia parlar-vos de 15 paraules, però m’he vingut amunt i al remat he escrit 17 i un extra. Espere que vos agraden, i si en teniu de noves, ja sabeu, les espere per a noves entrades a la web. S’agraïx i molt que compartiu l’article entre amics i coneguts en les xarxes socials per a donar difusió a una llengua constantment atacada i si voleu em podeu seguir a Twitter @Vicent_Marco. Ara si, va de bo cavallers.
1.- Condir: També pronunciat /cundir/. Expandir-se, multiplicar-se, ser molt útil, i també ser molt pesat. «Marco, estàs condidoret amb les teues parauletes». «Condix més que l’arròs caldós». Un concepte que no arribe a traduir.
2.- Comboi: La veritat és que em fa comboi que llegiu en la nostra llengua, així que tots a compartir! Dit açò col·loquialment comboi significa il·lusió o festa, i l’origen és meravellós. Un comboi, com els dels vaquers, era una caravana de gent que anava a algun lloc. Com nosaltres quan hi ha un grup d’amics ràpidament ens comboiem i fem torraes, paelles, o sangries… un comboi no podia significar altra cosa que no fora una festa.
3.- Festejar: «Set mesos vaig festejar, d’ullades davall-davall» canten a Mallorca. I clar els fadrins i les fadrines quan poden festegen. I no significa «festejar» encara que parega, és un «false-friend» i significa eixir amb algú com a parella abans del matrimoni. «Ara bé, si m’entere jo que la Júlia festeja en eixe borinot, s’acabarà la festa més ràpid que un llamp«.
4.- Encetar: Estrenar, començar o obrir per primera vegada, però clar «encetar un meló d’Alger» no és el mateix que «encetar un bolseta de llepolies«, i per tant altra paraula magnífica. A més en l’antiguitat significava desvirgar o desflorar a una donzella. «Filla meua, no encetes el vestit de la boda, que tots voldran encetar-te»
5.- Escurar: Normalment qui cuina no escura, això és llei. Netejar la brutea dels recipients no té traducció com a verb a cap llengua que jo conega: «Do the dishes», «Fregar los platos», «Lavare i piatti», «faire la vaisselle», «Lavar os platos»… per tant un verb necessari, ja que és un concepte universal, però que només hem verbalitzat nosaltres.
6.- Cotxà: El súmmum de la intel·ligència de la nostra llengua. De vegades acabem en «à» qualsevol paraula i ja tenim un concepte nou, que són implicar una dimensió superior. Una cotxà seria un cotxe ple. Una gotà, un got a rebentar, una canyà pot ser un colp fort amb una canya, una cacauà una ximpleria enorme… i així amb molts conceptes que fem grans simplement canviat l’accent.
7.- Bac: Xé quin bac s’ha pegat! S’ha trencat el maluc mínim! I clar un bac com ho traduïxes? Perquè és un colp, però si caus un bac, no pots dir «Me he caído un golpe». També et pots pegar un bac en la taula o la cadira, però el concepte caure un bac, és genial. I d’ahí els famosos i prohibits per Europa «Trons de bac»
8.- Aussaes: T’agrada el sopar? – Aussades que m’agrada. – Doncs no és conill, és gat. – Aussaes mi vida, ara sí que m’has fotut. (conversa aleatòria). Aussades pot significar certament, i també pot significar sorpresa en la conegudíssima frase «ausades mi vida«, encara que la «d» no s’escolta i es pronuncia «ausaes».
9.- Blamor: Una paraula que jo no havia utilitzat mai, però que m’ha encisat des de l’instant en què l’he escoltada. Significa molta calor, una calor sufocant, una basca increïble. Però al mateix temps pot ser usada per a designar la persona que es fica molt roja per una ofensa o burla. «No sé si la blamor és per la burla o per la blamor que fa».
10.- Empastrar: Una paraula preciosa tot i el seu significat negatiu. Xe quin empastre de paella! (quan està pastoseta), i també quan l’has cagat i molt i ja no té remei has fet un bon empastre. Un concepte intraduïble, perquè va molt més enllà del castellà «cagarla».
11-. Batecul o baticul: Una palmada al cul. Un «culotazo» o el que és el mateix, un altra paraula única i que tot i no ser tan comú, és una joia. A l’hora de pegar «nyesples» tenim molta varietat, des de les clàssiques bascollades o galtades, al carxot o calbot, passant per la «morrà» que sense estar al diccionari, tots entenem que és pegar-se una bona llet en la cara. En castellà, cachete, colleja o capón són opcions amb prou menys gràcia que les nyesples valencianes.
12.- Trabucar: Curiós terme de dos significats. Pegar la volta o ficar alguna cosa a l’inrevés, i també equivocar-se o errar, especialment a l’hora de parlar barrejar paraules. «Parla amb calma que et trabuques i no hi ha qui t’entenga».
13.- Reballar, refilar o enrefilar. Llançar a l’aire amb força. «Vés en ton pare, que com continues amb eixa potra, t’enrefile pel balcó». Un terme amb molts sinònims i tot i això difícilment es troba una equivalència en castellà.
14.- Potrós: Que està ploró o llandós, quan un xiquet es fica molt pesat i no hi ha qui l’aguante. Resulta que el castellà «Potroso» significa afortunat. La traducció més pareguda és «quejica» però un pot tendre potra en valencià sense queixar-se de res, simplement per «fer la mà».
15.- Xopat: Quan t’has mullat barbaritats. Si et tiren una poalà o cabasà d’aigua, la roba queda xopada. Mullat o «mojado» no és el mateix que xopar-se, que és com un imperatiu de l’aigua, és com mullar-se sense trellat. Perquè ací no ens tirem aigua, ens xopem; no plou, cau a bots i barrals; i no anem de dinarot, anem a fartar.
16.-Sompo o trompellot: Una persona que no aprofita per a res, pesada de moviments, sense espenta… em venen al camp alguns trompellots famosos que aprofiten el mateix que els ninots.
17.- Merder: Un desastre, un lloc ple de merda o de brutícia. També un embolic tan gran que té molt difícil solució. «Xe quin merder ha deixat l’alcalde» o «Després de la festa el carrer és un merder».
Explicació extra. Xino – xano, o xano – xano. Anar a poc a poc, sense presses… ve de l’italià piano – piano, que en un dels seus dialectes diuen ciano – ciano. M’agradat molt l’explicació de la fira, i vos la conte.
Han arribat molts més suggeriments, que cadascú opine si són traduïbles, si les ha escoltades, si les gasta, o si no li agraden, algunes són: Llançadora, encalar, gaidò, anar de gairò, mamotrenco, borinot, ninot, moniato, fardatxo, arruixar, astuferat, rebombori, suro, tindre espenta, destarifo…
Ací teniu un link a la primera entrada.
Pingback: Les millors paraules de la nostra llengua intraduïbles al castellà | Vicent Marco
Molt divertit i interessant, a les Terres de l’Ebre es fa servir la interjecció/verb «veigues» en multitud de situacions; com sinònim de «mira», «veigues com plou (mira com plou)»; com partícula afirmativa, «t’ha agradat?, Veigues!» o de sorpresa, «veigues, ell!»
Al meu poble s’utilitza tambe, pero es una mica diferent, sería: «veges» pero es exactament el mateix 🙂
«Encalar» que suggerixes al final es genial. De xicotets la gastàvem molt (hem encalat el baló al balcó de la uela renegona) i de majorets en un altre sentit (mira’l, s’ha quedar encalat -quan veíem a algú sota els efectes de l’alcohol o d’algun psicòtrop-)
En la comarca de la Costera es gasta el «collins» que es més fi que collons i en alguna pobles de la Vall d’Albaida es gasta el «caram»: Ah collins! O Ah caram! Con a sorpresa
Un altra paraula pot ser trafegar o tràfec o trafegós. En castellà podría ser trajinar però em sembla que si s’utilitza en castellà no té exactament el mateix sentit. Quan diem, es que estic molt atrafegat o quin tràfec que portes damunt….no he escoltat mai en castellà algú dient algo paregut amb el verb trajinar….
M’han encantat estes llistes! Enhorabona! Jo afegiria també «enrosinat», com a sinònim de «mostrar molt d’interés per alguna cosa». Salutacions!
Al meu poble s’usa molt: «rebotar» (Hem encalat el baló, ara caldrà «rebotar» la paret per agafar-lo). I una expressió que a mi m’encanta: Sio para!! S’usa quan alguna cosa et sorprén per ser exagerada, quan algú diu alguna barrabassà…
També diem: desgavellat, trapatroles i palpalloques.
Hola. Como tengo muchos años te explicaré lo de «sio para» es una voz que utilizábamos para «hablarle» a las caballerías, sobre todo a las mulas y los burros.
sio= alto, para, detente
arre= adelante, camina, tiralé.
saja o saja atrás= tira para atrás, hacia atrás. Como los animales no tienen marcha atrás esto era lo más difícil. Piensa en los carros atascados en los barrizales por ejemplo. Saja, saaja, saaja tras. Saludos Antonio (el castellano de mi pueblo de Albacete está lleno de valencianismos)
Hola Vicent, em semblen genials els dos posts sobre les paraules intraduïbles de la nostra llengua. M’agrada d’on sóc i com parle i estes particularitats en la nostra parla que tan bé has recopil.lat ens fa únics. T’anime a que faces altres més… tenim tantes paraules boniques intraduïbles! La llàstima és que van substituint-se per altres. Jo vull que no es perden i és per això que escric contes o històries on intente plasmar-les. Mariló Sanz Mora.
Pingback: Els personatges que están al teu poble | Vicent Marco
I «collir» té traducció? No és el mateix que «coger». ‘Anar a collir la taronja’…
Recolectar?
Collir es cosechar, la collita es la cosecha. A banda l’ expresió «m’ han collit» vol dir a Alberic que t’ han pillat fent alguna cosa que no deuríes fer.
Collir és perfectament traduïble per «coger» o «recoger», segons el contexte. ‘Recolectar’ o ‘cosechar’ podrien incloure processos no manufacturats, és a dir amb màquines.
Una de ben graciosa que gastem molt per la zona de l’Horta Sud, és la paraula «recinglar» i és el dolor coent que deixa un colp durant una bona estona. Un bon exemple d’aquest dolor és el que deixà un colp de canya o canyà, coent i que dura durant prou de temps.
A València, el verb «singlar» el gastem molt per definir el dolor que sents, per exemple, quan caus d’esquena a l’aigua: «hostis quina singlà»
botifarrer-ra: intraducible, peró als botifarrers s´els reconeix.
Altra parauleta complicada d’ explicar i traduïr es «condumio». Un exemple… Al arròs li falta «condumio»
Oh sí! Qué bona!
Que jo sàpia és un castellanisme.
El verb esmussar, un dia també l’intentava traduir al castellà i seria així com «donar repelús».
Es diu «dar dentera»
«Dar dentera», seria esmussar.
«gallet», es la part central del melo d’Arger, i la més sabrosa. Abans s’oferia com una mostra de mirament, i quan un xic li donava el gallet a una xica era la forma de fer vore que li agradava.
Ho desconeixia, jo sempre li havia dit el «coret». Gràcies.
Jo havia sentir beure al gallet, que es beure d’un porró o d’una bota sense «amorrar». Jejej
En Terol m’he trobat amb la castellanització «beber a galleta». Evidentment s’han «aprofitat» d’una de les nostres expressions intraduïbles fruit de lo propet que estem geogràficament
Un «gallet» es una «aguileta» i les dos sinònim i volen dir: cinc cèntims de peseta.
M’ha encantat açò! A mi m’agrada la paraula «furo -cagat-» (seria com irascible, pero amb més gràcia, persona que renega molt) així com «furonejar» que no significa cabrejar-se, sino «cotillear».
Acabe de recordar la paraula «encanar» o «quedar-se encanat» es quan una persona es queda com enganchada, pero no exactament… «S’ha pegat un bac i s’ha quedat encanàt, a vore si arranca el plor» no se molt be com explicar la paraula o si s’enten el que vull dir… I no li he trobat traducció xD una expressió que es diu tambe a Alcoi es «la puri!» o «la puri bamba!» per referir-se a l’expressió «la puta!» Com a exclamació de sorpresa…. Una altra expressió que m’agrada molt i s’esta perdent cada vegada mes es » et vull» o «et vullc» per referir-se a «t’estime»… I s’esta perdent precisament perque s’utilitza el «t’estime» mes que «et vullc» si recorde mes ja anire afegint-les. Genials els dos posts! Compartits queden al meu mur de fb!! I passe a seguir-te a twitter! 😀 enhorabona!
«Encanar-se» també s’utilitza per la zona d’Alcoi i El Comtat quan estás rigente molt i no pots parar. Un exemple sería «S’ha encanat de la burrá que has dit». També s’utilitza quan un xiquet no pot parar de plorar de la burrera que té «Sacseja-lo (de sacsar) que si no s’encana». Normalment es pronuncia per la zona com «Ancanarse»
A Bunyol s’utilitza també amb el mateix sentit, però en castellà… supose q la paraula serà valenciana, q per ací fem unes mescles de por XD
L’han admesa en el DRAE en la 23a edició.
A la Safor, i més en concret a Gandia també es gasta la mateixa paraula i tant en la versió encanar-se com ancanar-se i en eixe sentit, enganxar-se i no poder parar de fer algo (riure, arrancar a plorar…).
Vicent, els teus post són genials, l´enhorabona i continua aixina, que ens fas pasar ratos molt divertits
Al meu poble, Xodos, a Castelló, hi ha una que em fa mota gracia que és «reballà», en la que es refereixen a un costera molt empinada, ja siga tant de pujada com de baixada. Un altra que he escoltat és «desllabasat» que en castellà seria «desbrafado» com quan qualsevol beguda amb gas es queda sense aquest gas.
Desllabasat menjar amb poc sabor.
És desllavassat. I en sentit més general: dessubstanciat.
Sobretot de xiquets diem «aussar els mocs»… «Xico, no ausses els mocs i trau-los cap a fora»
Condol
Fer arca a taronjaes en el poble veí, llançar coses
Pingback: Dialegs en la nostra llengua #dialegsvalencians | Vicent Marco
Pel que fa a la n°16, a la Ribera Alta, concretament a l’Alcúdia fem servir la paraula «gaviot» o també «xafat».
Una altra paraula que feien servir els meus «güelos» ( que ja quasi s’ha perdut) és «alfarrasar», que significa una cosa com fer un calcul aproximat, a ull seria com un «calcule mes o menys» = » jo alfarrase».
És alfarrassar.
UN ALTRA: ASBARRUSAR: UTILITZADA PELS COLLIDORS D’ABANS, CUAN ANAVEN DE TARONJER EN TARONJER, DEIXANSE TARONJES SENSE COLLIR.
No sé si servirà d’alguna cosa, però al meu poble (Santa Pola, Baix Vinalopó) traduïm «un bac» per «un porrazo»: Ha caigut un bac > Se ha caído/dado un porrazo
A mi m’encissa supèrfol, que encara que té traducció sona molt millor en valencià i té més suquet.
Molt BOnes totes, però sobre la primera he de corregir que en castellà, eixisteix «cundir» amb el mateix significat que per a nosaltres
«Sangonera». Es una expresió en la zona del Comtat que es diu a algú que li agrá molt fartar. 🙂
El furó es: El cul de les gallines.
En el comentari volia dir: Sangonera, persona-tge de d’una novela de Blasco Ibañez molt menjador i Sangonereta el seu fill va morir d’una fartà.
També es un animal, i també es gasta per al forat del cul de les persones de manera informal. 😛
i la paraula trellat i les seues variants com destrellatat
en el meu poble, La Pobla Llarga diguem tino tano
Al meu poble diem, per una part :
Fartús que seria una persona que mai està plena (a L’hora de menjar) i també una persona a qui totes les coses li són de profit, que ho agarra tot.
Anàtornà que seria anar per segona vegada (tornar a anar)
Pingback: Les paraules castellanes d’origen valencià/català més sorprenents | Vicent Marco
Al meu poble, Algemesí, els joves per a fer referència a un altre, gasten «XAVEO» o «XAVEA» , que seria com xic i xica..
Al meu poble les iaies ens deien que no ferem cap «desbaldo» quan anavem a jugar. Seria com fer una gamberrada o trencar alguna cosa.
«Podeu quedar-vos a casa jugant, però no feu cap desbaldo»
Hola! Enhorabona per l’article!!
Et conte algunes de ma casa (som de russafa de tota la vida i els meus iaios de Montolivet (on ara està el CAC 🙁 )
Tirar-se un rot (quan et tires un aire per la boca).
Tindre histèric (la vertitat es que no se ni com escriure-ho). Sempre han dit això per a referir-se a que tens una digestió roïna i no pots rotar 😉
Eixe és un gos mantero. Quan es referixen a algú que no fa res.
Desfacaçi i destarifo (que no te trellat).
Ara no caic en mes, però si me ve altra al cap te ho dire. 😉
B7s!!
I empomar què?? M’encanta eixa paraula! 😉
Al meu poble i a ma casa la paraula sompo li donem un altre significat. Un sompo es el que, cuant ha fet una trastada, posa cara de bon xiquet, com dient «yo no he fet res». Ma mare i ma uela hens deien: «mira quin sompo o sompa, com si no hagues trencat mai un plat»
Blamor, al meu poble diem Bramor,
Al meu també.
altra paraula que pensé que no te traducció es quedar-se «despagat»
«Despagat» pot ser «Sorprendido» ?
Sorprendido negativamente, ho hay una traducción literal con una palabra.
Desilusionado?
Decebut, decepcionado
Jo gaste prou la paraula «coentor», en
castellá no tinc ni idea que vol dir. «El roig es molt coent». M’encanta!
En Asturias, «festejar» y «cundir» se usan exactamente con el mismo significado.
Para mi la palabra más dificil de traducir es ANTABUIXAR.
A la zona sud de la Plana Baixa tenim: «bodí», ser cotilla o xafarder. «Mone» per dir anem-se’n.
«Botovadeu» o «rebotovadeula» (no se exactament si s’escriu així, es una expressió de sorpresa.
«ventar», per dir: «a que te vente una bocinà al cap». «Bocinà»=garrotà, hòstia forta al cap, etc.
–
A la zona sud de la Plana Baixa tenim: «bodí», ser cotilla o xafarder. «Mone» per dir anem-se’n.
«Botovadeu» o «rebotovadeula» (no se exactament si s’escriu així, es una expressió de sorpresa.
«ventar», per dir: «a que te vente una bocinà al cap». «Bocinà»=garrotà, hòstia forta al cap, etc.
Pingback: Modismos que delantan a los valencianos | Vicent Marco
Jo també tinc uns quants que nombrar(soc de la safor)
Per asi acamb algunes paraules amb «c»:
Jo estudiec, m’asentec, m’alsec..
També escomensar les paraules en «A»: astudia, ascolta, ancala..
*»Endeu»: endeu Ana que fina eres..
*» Osiños» en compte de dir «o sinó»: Fes el llit osiños vindrà ta mare i el marmolarà.
* «Osmenat»: mecaguen losmenat. Com si diguerem mecaguen l’hostia, mecaguen deu…
També és típic per asi lo de » Bramor» o «pelfa» referinse a que fa molta calor.:Mala pelfa.
*»Nyofla”: un pet: mala nyofla t’has tirat
*» Borles» son les monges de menjar (palomitas)
*»Tros d’aca»: no sé molt be a que es referix pero si que senc a gent dir-ho. Eres mal tros d’aca
«Cabota»: Que cabota eres, sempre vols tindré la raó.
Bueno, » asta» asi ascric, hi han molts i de tots no m’enrecorde, m’agradat compartir amb vosaltres el accent tan típic que tenim así la safor
Un abraç. O millor dit «AU»
Perdó, tinc uns quants errors, és lo que té escriure a preses i corregudes jeje
Un acá es un mascle o cavall que feia servir per treballar al camp. Són cavalls fort i musculats per a les feines pesades del llaurador.
Dos paraules que mai he sabut traduïr correctament al castellà son «bancal» i «mas», ah i una curiositat, una paraula que si la dic fora del meu poble poca gent o ningú sap que vol dir, nosaltres no gastem ganivets, gastem raors.
Bon dia, en lo tocant a lo de escurar, et contare una conversa que vaig tindre a salamanca intenta explicar lo de escurar.
perque clar, mosatros escurem, pero tambe fem l’escura i per lo tant que es lo que tu deies al article, açi a valencia «vajillamos» quan nema llavar els plats. I lo bo es que intentaba contars-hi que hi han un mercat a valencia, que no més el fiquen en maig que li diuen el «mercat de la escuraeta» i clar aixo va acabar enmerdanse en una discusió ene la que jo defenia el valencia/catala com a idiomes que habien aportat mes paraules al castellà que al contrari, pero clar dir això al bresol del idioma del imperi es fotut. Com aportació a les paraules que usem a m’agrada molt safanoria, que per el que tinc entes ve de safrá, per lo de compartir el color.
Perdoneu els errors pero vaig al bus pendent de la «pará» i no me la vuig pasar.
DEU.
¡Quin fum de paraules!
«Estralejar» no tinc ni idea si está ben escrit, la veritat. Ma mare ho diu molt quan algú no para de queixarse tot el temps, encadenant quasi les paraules i acava filtrant-se al cervell… jajaja
Boníssim!! vaig descobrir el teu blog anit i estic super enganxada!! Jo sóc de crevillent i per ací hi ha algunes paraules diferents, com a tots els «puestos» (perquè ací no anem a eixe lloc, ni parlem de lugares, anem al puesto)
I m’encanta com expliques les coses, la cotxà com a súmmum de inteligència de la nostra llengua m’ha matat!!!
una abraçada!!
A mi m’agrada molt la paraula «manifesser», tampoc sabria com traduir-la!
Açi a Valencia, al barri del Cabanyal es molt corrent dir:
Dus eixa cadira.
Ñas que et fará falta.
La meua família és de València capital, del barri del Carme, i des de sempre he sentit a casa aquestes expressions, que por ser que les aprofites per una tercera recopilació:
«Estar amerat». Mon pare venia «ameraet» de treballar a l’estiu. (empapado en sudor).
«Alçar». Una cosa està alçada quan està ben guardada (per exemple la roba d’hivern a l’estiu. «No vull traure allò que ja està alçat»
«En acabant» l’ulititza ma mare per dir desprès però amb sentir de continuïtat «En acabant s’ha d’afegir la tomata»
Un manjar està «Ramón, Ramón» quan està casi fet.
«Dotor/dotora, dotorejar» Xafarder, escudrinyador.
«Caldós, caldosa, tindre caldo, estar caldos/a». «Está molt caldós amb el seu net»»Te un caldo!!! I no és de pollastre!!»
«Estar batejat amb aigua de tramusos» (Si tens un accident i no te pasa res greu).
«Ser mes coent/a que un all»
«Bresquilla» Melocotón
«Maricons» Paraguayos (fruta)
«Raonar» Xarrar
Novençans. Recién casados.
«Nyas, coca!» Toma ya!
«Ser menester» Si és menester, passarem per ta casa.
«Escudellar»
«Bufar en caldo gelat»
«A la taula i al llit, al primer crit»
Una persona no mor a València, falta. «Mon tio va faltar el mes passat»
«Estíc més fart de tu que Mahoma de la cansalà»
«Això és més llarg que una perra de fil»(dit perrafil)
«Tarda més a neixer i ho fa amb ferradures»
«Bona nit cresol, que la llum s’apaga»(per anar a dormir)
Ahí, ahí, taulaí. (per indicar un punto precís)
«Ja li val?» (pregunta un per saber si tots están preparats) i contesten tos a una «Carnaval»
«Ser més gos que un pont» «Fer el gos» (vago, fer el vago)
«Es va escarotar» (indignarse haciéndolo ver)»Estava tota escarotada»
Desficaci, desficaciat.
«Sopar de sobaquillo»
«Vine cap aci, calcetí (vine pa ca si, calcetí). Veste’n cap allà, cansalà»
«Ser arreu»
«Quant més sucre, més dolç»
«Besugo» (tonyina de llanda). Mejillons (pronunciat amb j castellana) són les de llanta.
De les que dius al final, estes no les he sentit en ma vida: llançadora, gaidò, anar de gairò i mamotrenc ¿què volen dir?
Les altres si i la de tindre espenta és un exemple tipic de paraula intradüible. Li la vaig intentar explicar l’altre dia a un anglés i no vaig traure trellat…
La meua preferida: ARREU. Que té molts significats: persona desastrada, per tots llocs, fer algo malament i sense gana o també com a sinònim de clar «arreu que si».
I com a frase deixe la següent: l
«fer la bufa la gamba» que vol dir que no fa res d’util.
Soy un gran defensor de la riqueza de la lengua valenciana, pero lo que no me hace ninguna gracia es que afirmes cosas como intraducibles cuando tienen una perfectamente nítida traducción al castellano. Informate antes de despotricar.
¿Despotricar? mira igual es una palabra que deberías buscar en el diccionario. Argumenta en vez de insultar.
Una altra que utilitza molt ma mare: esguitòs
A Castellar-L’Oliveral es diu «no tinc treves» (pronunciat ‘treues’) quan volem dir «no tinc temps».
Tenim una llengua molt rica i hem d’utilitzar-la per no perdre-la. Qui perd la seva llengua, perd la seva identitat.
La veritat que son bunisims es dos escrits , pero el falta una de les paraules mes importans «MOXAR» un exemple mamare va moxar el piso de casa i jo lil vax xafar tot jeje
Esta es de les autentiques de la nostra llengua
Un bes i fins promte
I un preguntat? D’on ve la paraula «patoca»? Als pobles de l’horta sud de Valencia i de la ribera del Xuquer es diu de persones que arreglen esguintzos i giros de peu. Sap algú el seu orige?
Boníssim blog, enhorabona. Pensant en paraules peculiars, he recordat que mon pare, que també és del Barri del Carme, com la família de la companya de dalt, diu «Torròs», quan parla despectivament d’algú. No havia pensat mai d’on ve, però ara ho he fet, i crec que ve de terrós, és a dir, de terra (com torró?), i seria com dir-li a algú que és de poble (que per a mi no és gens despectiu, que conste), o rural, en castellà vindria a ser «paleto», però mon pare ho ve a dir més com a «inútil». També he sentit dir a la Ribera «Berro», per referir-se a algú que és molt animal.
Hi ha una expressió que mai he pogut traduïr i és quan després de ploure el bancal està enfangat i diem: Està moll. Cóm es tradueix «moll»? Blando, suave, esponjoso…?
Molt bons els dos posts! I també alguns dels comentaris,em plena de goig saber que la meua terra esta tan farcida de gent de poble, que encara defensa i parla una llengua tan rica i diversa, tan armònica i bonica com la nostra.
Jo si que se d’una paraula que no te traducció alguna. A l’Olleria, la Vall d’Albaida, utilitzem la paraula «agusar», o l’expresió «agusar el moc», per a referir-se a eixa sorollosa i desagradable manera de llevar-se’ls, aspirant fortament pel nas per a despres tragar-se’ls, cosa que tots hem fet de nanos i no tant nanos:
-Xico, no aguses el moc!- o simplement -No aguses! Després, buscant al diccionari, vaig trobar que el verb agusar existeix, però amb l’acepció d’aguditzar un sentit, o fer-li punta a quelcom.
Agusa la vista, o agusa el llapis.
Ara bé, la meua parella es d’Alboraia, i es l’unic poble de tota l’Horta on he sentit l’expresió «roflar» per a referir-se al mateix acte de mocar-se cap endins. Es una paraula que m’impactà en un primer moment, però ara li he agafat estima i tot; es basta, igual que el gest.
No crec que hi haja cap paraula en castellà per a referir-se a això.
També m’encanta utilitzar el verb alçar per a dir guardar. La taula es para abans de dinar, i en acabar s’alça, o -Alça eixa ascampà de joguets, que algú es pegarà un bac!
I una altra paraula que, segons tinc entés, no s’utilitza fora del meu poble, es «tano».
Vindria a ser tontaina, panòli, trompellot, tararot, caxoxes, bobet en essència.
¡Ma qu’eres tano, pardalet de l’Albufera!
Algú l’havia sentit?
Una càlida salutació a tots els germans i germanes d’aquesta bella identitat i cultura.
Molt bons els dos posts! I també molts dels posteriors comentaris, em plena de goig saber que la meua terra esta ben farcida de gent de poble que encara defen i utilitza una parla tan rica i diversa, tan bella i tan armònica com la nostra.
Conec un bon exemple de paraula intraduïble. Al meu poble, L’Olleria, la Vall d’Albaida, utilitzem el mot «agusar», o l’expresió «agusar el moc», per a referir-se a eixa tan desagradable i sorollosa manera de llevar-se els mocs, aspirant fortament i tragant-se’ls.
-Xico, no aguses els mocs!- o simplement -No aguses!.
Després, buscant al diccionari, vaig trobar que agusar existeix, però vol dir aguditzar, o afilar en punta: Agusa l’oïda, o agusa eixe llapis.
Ara be, la meua parella, d’Alboraia, utilitza el verb «roflar» per a la mateixa acció, i es l’unic lloc on ho he escoltat. Al principi m’impactà, però acaba per fer gràcia; es bast, com el gest.
No crec que hi haja cap paraula castellana per a definir tal concepte.
A més, tinc en ment una paraula que, segons tinc entés, no s’utilitza ni es coneix tan sols, fora del meu poble: es tracta del mot «tano».
Vindria a ser tòfol, panoli, trompellot, caxoxes, tararot, bobet en essència.
-¡Ma qu’eres tano, pardalet de l’Albufera!
Algú la coneixia?
Un càlid abraç a tots els germans i germanes d’aquesta meravellosa identitat i cultura.
Hola. De la lectura de las palabras intraducibles al castellano, saco la conclusión de que ambas lenguas son hermanas, casi gemelas, casi siamesas. Lo que las une es casi todo. De hecho algunas de estas palabras intraducibles se usan en castellano tal cual o casi, por ejemplo: Cundir (significa condir), trabucar significa trabucar), fregar sería escurar, pues no se friegan los platos, puede ser el suelo u otras cosas, fregar a secas sería el escurar valenciano. Mierderío. Festear (aunque se ha ido desplazando por salir. Xopar es calar en castellano, significa exactamente lo mismo). Empastrar, «menudo empastre», se usa igual en castellano. Un trompellot podría ser un zanguango. Etc También usamos potroso, aunque yo prefiero «jodón».
El castellano de Albacete se proveyó historicamente de valencianismos y viceversa. Visca Albacete, Viva Valencia
-Condir/cundir existe en cstellano como cunde: «no te cunde el trabajo».
-Un bac es un batacazo: «me caí un batacazo».
-Aussaes també es diu agossades o gossades: «a gossaes vida».
-Blamor se traduce como calima.
-Batecul, baticul, o BATACUL, (encara que podria tractarse d’una e molt oberta).
-Carxot=colleja.
-Xopat=calado…