Ha passat un any des del tancament de RTVV. Un tancament que ha costat més del que haguera costat mantindre oberta la ràdio i la televisió de tots els valencians 3 anys. Han passat 12 mesos i no hi ha setmana que no haja escoltat a gent parlar de RTVV, perquè les opinions són com els culs, tot el món en té un. Jo aniré a manifestar-me divendres i dissabte, no ja com un ex treballador, sinó com un valencià que vol informar-se amb el seu idioma. Mentrestant vos deixe la meua particular reflexió del que he escoltat i he viscut respecte de RTVV en els últims 12 mesos per a tacar un cicle, des de la fatídica nit del 28 de novembre.
Al remat després d’escoltar opinions de tots els colors vaig donar les meues claus de la realitat de RTVV. Per a començar repassem els arguments d’aquells que opinen que era necessari tancar:
1.- Radiotelevisió sobredimensionada. Cert, la culpa dels polítics que han clavat a dit a molta gent, no es va voler pactar amb els sindicats una reducció coherent.
2.- Deute enorme. Un deute al qual s’ha arribat amb contractes milionaris en retransmissions com la de la visita del Papa que va costar 14.5 milions d’euros enfront dels 800.000 € que va costar la visita a Galícia i Catalunya a TVG i TV3 juntes; amb tertúlies d’amics com Alfonso Rojo als que pagaven l’AVE, el dinar amb Camps i 900€ per tertúlia; contractes de 8 milions amb mascotes de futbol; viatges privats (o directament robatoris) dels directors de la televisió pagats dels diners de tots els valencians… De nou culpa dels polítics que manaven i ficaven a gent indigna i corrupta al capdavant de una institució de tots.
3.- Mala programació. He escoltat molt això de «per a vore pel·lícules de vaquers en castellà…», i ho diu gent que no veia Canal 9. És cert que durant el procés d’ERO hi hagué un període de moltes repeticions i que durant anys s’han fet programes infames. Però també que l’últim mes va fregar el 10% d’audiència amb informatius per damunt del 15%. S’havien fet programes molt roïns durant molts anys (culpa de nou dels polítics que fiquen a gent poc qualificada i imposen continguts comprats a productores per davant de la producció pròpia), però hi havia altres programes d’èxit i qualitat com Trau la llengua, Societat Limitada, l’Alqueria Blanca, Gormandia, La Taula Esportiva…
4.- «Els diners de Canal 9 per a escoles i sanitat». Eixe discurs ens fa pensar que Fabra estarà obrint cada dia instituts i hospitals, però no és així. A molts amics els han negat medicaments, han suprimit molts llocs de treball en escoles (el de ma mare per exemple), i a més ha costat més tancar RTVV que mantindre-la 3 anys oberta. Clar que cal prioritzar, i clar que calia reduir costos, però està clar que els que varen augmentar els costos per a beneficiar a amics, no eren les persones adequades per a reajustar RTVV.
5.- La manipulació era insuportable. Totalment d’acord, era una tele i una ràdio amb una intervenció política molt evident. Servia d’altaveu del partit en el govern i les denúncies dels treballadors (que varen moltes més del que la gent pensa), no apareixen quasi mai en una premsa valenciana que tenia als seus directors guanyant diners extra en les tertúlies. Per tant la premsa valenciana era en part còmplice del que passava allí. Sumat a una oposició que no ha sabut mai enfocar la critica (Alarte va dir que tancaria Canal 9) ajudant a què la situació continuara. Personalment he vist i he patit represàlies per no acceptar el sistema, però és molt fàcil criticar des de fora.
Estos són els motius que expressa qui veu bé que hagen tancat RTVV. Arguments que tenen tots un mateix origen: mala gestió dels polítics, especialment des de l’entrada del PP al govern. I són els mateixos que dugueren a la ruïna RTVV, els que la manipularen fins que avorriren a la majoria de l’audiència, els que l’utilitzaren per a enriquir a amics, els que pagaren favors amb contractes en la tele… eixos són els que decidiren tancar-la.
L’excusa de què no es pot sostenir una empresa pública deficitària és la mateixa que els va dur a fer un ERO mal fet, tan mal fet que el varen tombar els tribunals. Però en compte de fer bé l’ERO, de negociar, d’acatar la llei… el que feren és pegar foc i fugir, a més de manera dictatorial i ridícula amb Paco Telefunken i la policia autonòmica com a protagonistes.
I que tenim ara:
1.- El sector audiovisual afonat. No són ja les 1600 famílies que vivien directament de RTVV, són també el miler de famílies que indirectament treballaren per al sector: productores, càmeres freelance, actors, cineastes, personal de seguretat, transport, personal de neteja, manteniment, informàtics, taxistes, proveïdors, personal de cafeteria… I tot s’ha fet de manera que ha suposat un desastre econòmic i una despesa brutal a costa de tots els valencians.
2.- Una llengua silenciada. És palés que el valencià no l’importa al govern de la Generalitat, que només l’utilitza com a una ferramenta política per a generar vots, però que reneguen del valencià i inclús demanen perdó quan l’utilitzen. Ara no és possible escoltar parlar valencià en televisió, i en la ràdio només en alguns llocs i moments puntuals gràcies a cadenes locals sense la infraestructura suficient per a arribar a molts pobles. Jo personalment vaig a diverses tertúlies esportives i parle sempre en valencià, però és un exemple més de què la nostra llengua és ara residual pel que fa a la comunicació. I és una llàstima, ja que la radiotelevisió valenciana havia fet molt més per a normalitzar la llengua que qualsevol altra institució. Ja ningú veia estrany escoltar futbol o vore dibuixos animats en valencià, un fet impensable fa només 30 anys.
3.- Desinformació des de Madrid. Si volem saber alguna cosa del que passa en la Comunitat Valenciana, hem d’esperar l’almoina dels directors d’informatius de Madrid que dedicaran dos minutets a parlar de la corrupció o de l’oratge en «el Levante español». Això provoca que no coneguem moltes de les coses que passen a la nostra terra, des d’incendis a gotes fredes, des de lleis que afecten a tots a manifestacions… tot està silenciat.
4.- Desapareixen els pobles. La vertebració de la Comunitat ha desaparegut, ja no es parla dels pobles, només les ciutats tenen alguna presència en la vida quotidiana. A poc a poc la gent va oblidant on està Agres, Fredes, Rojales o Artana, noms que han desaparegut de l’imaginari col·lectiu. I no només els pobles, la publicitat que es feia a moltes institucions, l’activitat cultural i el nostre esport, ha desaparegut de la vida pública i això provoca un descens de visites i de moviment en molts sectors de la societat. Des de l’IVAM als trinquets la desaparició de RTVV ha suposat un colp dur a tot el sector cultura.
5.- Pèrdua de la teua finestra al món. En el Segle XXI, el segle dels smartphones i la comunicació, els valencians no tenim manera de fer arribar la nostra terra a l’estranger. Des de l’arribada de Canal 9, les falles, les fogueres, la Magdalena, els Moros i Cristians, la Tomatina, l’entrada de bous de Segorb… i tantes altres festes i costums han crescut de manera exponencial. Estes imatges s’oferien a tot el món i això feia créixer l’interés i ajudava indirectament a l’economia. Ara has tancat la teua finestra al món i depens de què des de fora vinguen a interessar-se per les teues tradicions.
El futur:
-El govern s’ha adonat compte de l’errada que ha fet, i ara vol obrir una nova. De moment la Diputació ja ha començat a moure peça i farà una televisió propagandística Low Cost de dubtosa legalitat.
–Fabra diu que vol obrir un altra mentre continua tancant i desmantellant l’actual, sap que no pot, però vol recuperar vots i fa demagògia.
-L’Oposició està reunint-se amb diferents sectors per a intentar obrir en cas que abasten el poder, tampoc serà fàcil reobrir de manera immediata, però la intenció també es de tornar a tindre televisió i radio públiques en valencià.
Així les coses és molt complicat que l’any que ve tinguem de nou una radiotelevisió pública i en valencià. L’ideal seria que a més fora de qualitat, sense manipulació, amb un comité de redacció que controle la imparcialitat, amb unes despeses auditades i controlats, i on s’escolte a tota la societat civil valenciana i no només als amics.
Conclusió:
Teníem una mala RTVV que estava intentant millorar-se des de la nova direcció (ho dic perquè conec que així és), ara ja no tenim res. Teníem un mitjà de comunicació amb recursos i capacitat per a fer programació de qualitat, ara ja no ho tenim. I teníem la millor ferramenta per a normalitzar la llengua, vertebrar el territori i donar veu als nostres pobles (encara que durant molts anys en les mans de corruptes i manipuladors). Ara que no ho tenim hem de lluitar per recuperar-ho, és massa tard per a pensar que es podia millorar la casa en ruïnes que teníem, així que cal pensar a fer un altra casa perquè ja no tenim on dormir. S’hem convertit en l’únic territori amb llengua pròpia sense mitjà de comunicació públic, i ostentem al costat de la televisió grega el dubtós honor de ser les úniques radiotelevisions públiques que han tancat en Europa per la crisi.
Per a acabar vull donar l’enhorabona als professionals que han trobat feina un any després, molts de manera precària, i alguns de manera digna. I recordar-vos que qui ix perdent de tot açò som nosaltres, els valencians, els que tenim cada vegada menys influència a Espanya (no pintem fava). I GRÀCIES als que han estat defensant durant un any la dignitat del nostre poble, els qui ens han cridat per a que tingam veu en altres mitjans, i els que han pensat ens nosaltres per fer a fer algun tipus de periodisme digne. D’aquells que s’han alegrat de les desgràcies alienes (que són molts) d’eixos ja m’enrecordaré altre dia.
