Després de l’èxit de les paraules intraduïbles de la nostra llengua, hui volia reivindicar paraules que tenen un origen valencià/català i que són d’ús habitual en castellà. No clave paraules culinàries com «ventresca, socarrat, mero, turrón o paella» perquè és més comú que estes paraules passen d’una llengua a una altra. He seleccionat paraules molt comuns en el castellà i que quasi ningú no diria que són nostres. Segur que algun catalanofòbic quan parla pot dir alguna cosa com esta, sense saber que sense la nostra llengua no podria fer esta frase: «Ese macarra borracho con semblante de forastero, pertenece más a un burdel donde le roben las pesetas jugando a los naipes. Yo mandaría al salvaje de viaje con un cohete en el trasero, y cuando le pete y no pueda arreglar el estropicio ni con todo el papel de la prensa mundial, a ver donde mete su orgullo«. És pot comprovar en la RAE que l’arrel de totes les paraules és valenciana/catalana.

-Burdel: Nosaltres som de fer bordell i d’ahí també ve l’adjectiu «borde» que per a nosaltres és bord, i que en una de les seues accepcions diu «fill nascut fora del matrimoni». I és obvi que anar tant a les «llumenetes» té conseqüències greus.

-Borracha/cha: de la morratxa/marraixa de tota la vida. Si te’n fas una sencera de vi, és normal que acabes més borratxo que Masiel. Massa gent es pren al peu de la lletra això de «No en volem cap, que no estiga borratxo…»

-Cohete: «pim, pam, pum…», «No n’hi han coets«, està clar que ningú ens guanya a pegar esclafits. Si passes per València en falles te’n fartaràs de coets, de traques i de petards. A València una boda, bateig o comunió sense traca és una traca.

-Cantimplora: és una paraula nostra que ve de la unió de cant i plora. Com melicotó (melocotó) que està composta de mel i cotó i que nosaltres diem bresquilla. Tocat el nas!

-Forastero: del nostre foraster que ve de fora, «forasters vindran que de casa ens tiraran», també pot vindre del mot anglés forest (bosc) i després del valencià passa al castellà.

-Guante: sempre hem sigut molt d’anar a la moda, i per això els guants són un complement que hem introduït en la península… o no.

-Linaje: el nostre llinatge és bo, ve d’una línia de gent de fiar. El cas és que sembla una paraula com molt castellana, i no, és nostra.

-Macarra: dels macarrons de tota la vida, com que en tenim molts, els hem exportat a tota Espanya.

-Naipe: es veu que ens agrada jugar als naips cosa bona per ací. Jo sóc molt del truc, la meua iaia al cinquillo, el meu iaio al subastao, mon pare era més de la canasta i els amics del 7 i mig. Jo mateix vaig dependre a comptar jugant al dòmino.

-Orgullo: cal estar orgullós de parlar com parlaven els nostres majors, i no perdre les arrels.

-Papel: del nostre paper que s’inspirava en els papyrus egipcis venen ara tota la resta, i és que la primera impremta d’Espanya va funcionar a València.

-Petar: nosaltres la «petem» i per això s’ha expandit el mot. Encara que l’origen de la paraula era més vulgar, d’un simple pet es va començar a petar.

-Prensa: encara que la premsa nacional s’oblide de la nostra terra i es dedique només a parlar de València quan hi ha corrupció. La premsa també és nostra.

-Reloj: el nostre rellotge deu marcar bé les hores perquè tot el món el lluïsca en la seua monyica.

-Salvaje: de la selva ve el salvatge i en son molts els que ens trobem cada dia. Salvatge pot ser un taronger o un xiquet maleducat, i en les festes de Simat de la Valldigna són majoria.

-Semblante: Em sembla que trobareu moltes webs semblats a la meua, però cap tan diversa pel que fa al contingut. A alguns els haurà canviat el semblant en conéixer que és una paraula d’origen valenciano-català.

-Viaje: sempre hem sigut viatgers els valencians, i de tant de viatjar estem per tot arreu. Els meus pares en el 85 (fa 30 anys) a Kíev, en plena guerra freda, trobaren a uns companys d’institut en mitat de la plaça… i és que som eixidorets.

Espere que vos haja agradat esta selecció de paraules que sonen molt castellanes, però que tenen un origen valencià/català. Si voleu continuar llegint en la nostra llengua segur que vos interessaran les paraules intraduïbles del valencià i les converses o diàlegs valencians.

Del conflicte lingüístic per favor abstindres a parlar en esta web, jo ja vaig dir la meua ací.