Cada llengua té una manera d’insultar pròpia, i la nostra no podia ser menys. El valencià és una llengua especialment rica a l’hora d’insultar a l’enemic, o perquè no, a l’amic. Així que amb la intenció de passar un bon ratet, he fet esta guia de com insultar en la nostra llengua. Espere que ningú no s’ofenga ni m’insulte!
Insults bàsics – Per a principiants
1.- Exclamació bàsica
La paraula clau davant de qualsevol incident és collons. Que et pegues un bac: «collons quin bac m’he pegat». Que veus una xica que t’ha cridat l’atenció positivament: «collons que bona està». I si vols emfatitzar encara un poc més, cal afegir el «RE« davant. «Recollons pandereta, ja està bé de donar pel sac». Altres expressions habituals són: hòstia o rehòstia, merda, la mare que va i redéu.
2.- Insults essencials
És habitual insultar al lladre o al borratxo: al lladre li pots dir xoriço, al borratxo mamat o bufat. L’orellut, el morrut, el cabut, el coix o el geperut, també són insults prou elementals, així com els clàssics: xungo, mamó, imbècil, cabró, recabró que no necessiten traducció i son tant insults com salutacions als amics: «ie mamó, dis-li al cabró eixe que no es mame que es fica molt recabut». Altres bàsics suaus que cal conéixer són: sangonera a qui farta molt, romancer a qui parla massa, xafarder a qui parla dels altres, apardalat a qui no s’entera, afanós per al nervioset, i trompellot a qui té poca traça.
3.- Insults de flora i fauna
-Com és habitual en pràcticament totes les llengües del món, es pot insultar apel·lant a les característiques animals de la persona insultada. Porc, mico, pollastre, ase, ruc, fardatxo, borinot, animalot, mala-bèstia, animal de sèquia, mala-pècora… i si vols que sone pitjor encara, cal dirigir l’insult al cap de la persona: «Cap de porc, cap d’ase, cara pollastre».
-També hi ha insults vegetals, ací comença a aflorar l’enginy valencià amb apel·latius com: bajoca, bleda, figamolla, fava, figamustia, panfigol, vaina, cap de meló, morros de figa, carabassa, o el meu favorit: moniato (o boniato). «El moniato i la figamolla estan tan bledes que tindran un fill mig bajoca»
Insults elaborats – Nivell semiprofesional
4.- Exclamacions elaborades
El «me cague en» o el «caguen…» són expressions que cal dominar quan parles valencià. Les més habituals són «Me caguen la mar», «Caguen Dénia», «Caguen Tot», «Caguen Déu», «Caguen Dotze» i totes les variacions familiars: «Me cague en ta mare, ton pare, ta tia…» i la meua favorita, que es diu al meu poble: «Me cague en Déu, en la santíssima creu, i en el fuster que la féu».
5.- El fill putisme
Hi ha tota una cultura de l’insult a la mare de l’altre que cal conèixer. Primer t’insulten ja des del naixement amb un clàssic «malparit» i després a partir de l’elemental «Fill de puta» hi ha moltes variacions mes refinades com «Refill d’una gran puta», «Fill d’una resacsà de gosses», «Ta mare és una santa, però tu eres un fill de mil putes». Cal fer atenció al to i la intenció de l’interlocutor perquè el «fill putisme» també pot ser una manera de saludar als pobles «ieee fill de puta, com estan els teus fills?»
6.-Insultar enviant
Per a manifestar desaprovació, o quan algú està molt pesat, és recomanable enviar a la gent a «pegar-se una volteta» i tenim moltes variants. Les més comuns «Vés i gitat», «Vés-te’n a fer la mà», «a pastar fang» o «a fregir espàrrecs». Si vols apujar el to per a què sàpiga que el que està dient t’importa una gran merda augmentes a un «Vés a cagar», «Vés-te’n a la merda», «Vés a tocar-li els ous a t’agüelo» o el inmillorable «Vés a tocar-li la figa a ta mare, bonico».
7.-Insults propis
Hi ha una sèrie d’insults més difícils de traduir propis de la nostra llengua:
-En alguns casos són molt suaus com: Bandido, bandarra, mandonguilla o malandrí. Pots afegir valent davant de qualsevol insult com es fa a la Ribera «Valenta puta»
-Altres fan referència a un xuleta o un fluix com: Milhomes, mig-piu, mitja-figa, mamarratxo, acollonit, pixafluixa, mitjahòstia, o perdonavides. «El milhomes eixe no té ni mitja-hòstia i va de perdonavides»
-Altres a característiques psicotècniques de la persona com: Malcarat, malfaener, rapinyaire, pilingui, tabalot, tarambana, malapeça, maleït, manifasser, botifler, pudent, tarambana, trabucaire o sàtrapa. «El teu amic és un malcarat, no sé per què és tan pudent si només és un pintamones»
-Si no estàs bé del cap t’insultaran amb un: Sonat, tocat de l’ala, trastocat, boig, tros de suro, tronat, atabalat, trapatroles, babau, tabalot, atontat, o et diran que estàs mec o que et falta una fornà.
Insults definitius – Nivell professional
8.-Insultar preguntant
És una de les maneres més elaborades de l’insult. Els insults tradicionals partixen d’una afirmació com «Tens més cara que esquena» o «no vals ni la merda que cagues». Però els valencians li peguem la volta i insultem preguntant «T’agüela quan pixa fa clotet?», «Perquè no te’n vas a donar pel cul a un altre lloc?» o «La figa ta tia rosega quicos?», «Preguntar es ofendre? És vosté puta?»
9.-Insults rococós
Pel seu enginy i gràcia, són els insults definitius, els valencians ajuntem dos paraules d’ús comú per a convertir-les en un insult: Panxacontent, pelagats, robagallines, cagamandurries, llepaculs, pixallits, pocatraça, pocavergonya, sac-de-merda (o de puces), pintamones, pocaroba, embrutasopars, furtabous o prenyagallines. «És pocatraça fins i tot per a ser un llepaculs, així no arribarà mai a ser un panxacontent».
10.-Expressions ofensives finals
Per a concloure cal repassar el zenit de l’enginy valencià, unes expressions molt gràfiques (ofensives sense ser insults) que si les escoltes, només imaginan-te la situació, seràs capaç de comprendre. Algunes de les més esplèndides són: «Vas com cagalló per séquia», «Vas a la mar i no trobes aigua», «La figa li fa palmes», «Amagueu-se les carteres», «Si et peque una borinà et revente el cap com a una magrana», «Du la falda a ras de figa (o rinxoparrús)», «Te’l piu encés en flames», «Agarrat que venen corbes», «Amarra-li el morro a la burra (o amarra el poni)», «Açò és una casa de putes sense amo», «Te vaig a pegar una ansalà d’hòsties que voràs», «Mala riuà de merda t´agarre en un carrer sense eixida»…
Tot es pot respondre amb un «I tu més».
Com sé que no sou moniatos, espere que compartiu amb els vostres amics (i especialment amb els mamarratxos dels vostres enemics) este xicotet estudi-homenatge a la riquesa ofensiva de la nostra llengua.
Si vols continuar llegint en valencià, ací tens alguns articles divertits, o no, ja em diràs!
Felicitats Vicent!
Quin goig llegir tantes paraules boniques juntes! Perquè si alguna cosa té el valencià és que, fins i tot quan escoltes un insult penses, serà bonico!
T’afegiria a la llista un parell que també he escoltat per la nostra Ribera: morros de figa i valenta puta.
Anàrem junts a l’institut i mira quina casualitat que descobrisc el teu blog des de Barcelona, gràcies a un amic alcoià.
Espere que tot et vaja de categoria,
Begoña
Hola Vicent,
Llegint el teu article, molt interesant, se m’ha ocurrit un que no veig i diguem per la Ribera (sóc d’Alzira), ahí va:
– La figa de ta mare cria cucs??
Enhorabona pel blog, el seguiré i també te veig en Sillas Gol,
Jo en tinc un de un amic!!
Ojala t’agafe una diarrea que et fasses sang a les mans de estirar la cadena!!
Jajajajaja boníssim!!!
Trobe a faltar un de definitiu: asgarramantes!
I un que deia el meu besavi: mecaguendeu i en el potet de les osties!
Els afegiré!
En el 4, hi hauria que afegirr «en les parts sexuals de les dones de la teua famila «me caguen la figa ta mare, ta tia, t’abuela…»»
Indudablement falte un del clasics per a referirse a cuansevol
«Hey tu … Caracollons»
vaig sentir, prop de Morvedre, el següent: a tu no te parí ta mare, que t’amolla en una diarrea…
Enorme, difícilment superable.
El día que ta mare el va parir pegaría mala descansá, con si s’aguera tirat un bon petorro.
Ahí van unes quantes més:
Te fotré un calpiçot que te faré saltar les dents
Te fotré una tamborinà que t´amorraré a terra
Me caguen la llet de pot
Me caguen la puta d´oros
Me caguen la mare que t´ha matriculat
Collons, si l´agarro l´aspatarro
«Boniato» és castellà, Vicent, en valencià és «moniato».
T’has deixat alguns basics com Torrós, xafacharcos, furtapatos, furtamantes… i encara que avui en día está mal vist, no has aludit ni als maricóns ni al les tortilleres.
Falta el Cap de Suro
Està en el manual per a insultar, no me cap tot en tots els articles!!!
A les Terres de l’Ebre:
Capçot, Cap de fava…
Te fotré maçada o te fotré punyada
Referint-se a una senyora que se li veu que li agrada un home: li aplaudeix l’almeja… (hauria de ser cloïssa, però almeja queda més bast)
Només una correcció mínima, sense ànim de filldeputisme, s’escriu «vés-te’n» i no «vés-t’en»!
Salutacions i gràcies pels teus posts!
Ja està canviat. S’agraix la correcció.
Amb tot aixo, tinc bons cartuxos per a discutir amb blavers ! Gracies
L’has cagá Martorell, tots els insults els gasten els blavers, no el catalanistes.
El capanar de Oliva te llep?
Crec que tens una errada on diu «Recollons pandereta, ja està ve de donar pel sac», el «ve» ha d’anar amb b, be.
En el meu poblé (la Vila joiosa) diem:
Fill duna recatarna de putes o fill dun sac de putes, per anviar a algu a mamar diem ves y tocali el panet a la yoca , en cage en la sang dun pato negre irlandés, si es pegue un bac es rebente com si flores un caqui maur, un clásic: che tu calandari . Y podriem estar aixina sense parar mai.
Bona nit fills de putes.
He descubierto tu blog y no puedo dejar de leerlo.
Sobre todo, con este artículo «Manual per a insultar en valenciá», he llorado de risa y he compartido en facebook.
Mi más sincera enhorabuena,y si me permites te voy a hacer una aportación en forma de anécdota: Cuando mi hijo mayor tenía dos años y pico, le compré un batido para que fuera tomándolo por la calle. Cómo no paraba de llamarle la atención para que no se ensuciase, en un momento dado se giró y muy serio me dijo:
«Ta tía fatiga». En ese momento supe que empezaba a insultar en valenciano «La figa ta tía». También muy nuestro.
Muchas gracias por tus artículos.
Muchas gracias!!!
Bonisim, si senyor. Lo de fill de una resacsa de goses m’ha recordat a mon iaio, i per ell te vaig a dir un que día ell » la fuga ta tía fa carajillos».
Hi ha un insult que he escoltat a la Vilavella i que em sembla que es remonta a l’era Carlista: ‘Cristina puta!’ i ‘me cague’n la puta d’oros!
«Ahi t’agarre un mal de panxa que, quan més córregues més mal et faça i si pares, rebentes»
Qué cierto es lo que oía decir hace algún tiempo: «no hi ha paraula que sone mal, si se diu en valencià, fins la de fill de puta».
Molt bó vicent. Amb el teu consentiment, vuilg afegir un parell. «Me cague en déu, i amb un barc carregat d’osties consagraes divines». I també «me cague en dèu i els quatre tornillos que aguanten el cél. Saluts fenómenos!
Gràcies per la recopilació, em permitisc una salutació que feia mon pare: «obri l’ull que cau terreta», i un altre que sempre he escoltat: «..a la merda a fer rattles»
Pingback: Un libro, de categoría (internacional)
Pingback: El valencià sexual | Vicent Marco
Una cosa curiosa, en Massalavés diuen me vaig a cagar en deu, en Alberic me cague en deu i en Villanova de Castelló deu cagat; el trenet que ve de Valencia passa per eixe ordre.
Insults d’una gran qualitat i gràcia !
Una abraçada !!!
Es una vergonya i falta de tacte que insultes la fe de la majoria de valencians, una manera segura de fer caure antipàtica la llengua a una bona part de la societat.
Entre Cañizares i això que fas ens rematareu.
(Es diu irresponsabilitat).
No és la meua intenció ofendre a ningú.
Resar-li a Sant Cagat en l’Escaleta… és una dita valenciana d’ateus descreguts…
No nia paraula mal dita si esta dita en Valencia. Hasta la de fill de puta
Cal dir clot. No socabro
Hola,heu sentit Arrapahomens i sabeu que vol dir? Huí l’escoltada a Teulada. Moltes gràcies