L’aigua a València és molt dura, per això els valencians diguem «aigua pals patos» i ens demanem qualsevol altra cosa per tal de no veure aigua. Tenim una cultura del «fartar» i del bon beure que no ha de passar desapercebuda. D’arrossos, d’esmorzars, de llocs on anar a menjar/sopar en València o també en algun poble valencià, ja vos he parlat, però en este cas vull centra-me en la beguda. Espere que vos ajude a l’hora de demanar en un bar sense parèixer foraster.

Les mesures de menys a més

 

-Per a començar està el colpet (xupito), un clàssic que no pot faltar mai.

-Un poc més gran, i amb un glaçó en el mig flotat, està el vaquerito. És com un xupito llarg d’algún licor, ja que es fica en el gotet del tallat.

-Després passem ja a la copa: «una Copa de Tia Maria i una copa de Maria Brizard» perquè nosaltres cridem a les coses pel seu nom. Esta copa normalment va en un got de conyac amb un gel (o sense), per tant no dóna per a bufar-se.

-Un cubata no és només un ron-cola, «Anem amb els cubates» és la manera de dir que anem amb els combinats. Jo he arribat a escoltar això de «un cubata de gintònic» amb total naturalitat. Per cert, abans et ficaven dos gels en un got de tub i et tocava anar reomplint en la coca-cola, ara et fiquen una «copa de baló» amb mig quilo de gel que després de ficar-li tota la barreja es queda a mitat omplir. Modes.

-I el format màxim és el «cubalitro«, el que en Madrid diuen «mini«, que perquè collons diuen mini si és maxi… estos madrilenys! Si és un litre = un cubalitre, i avant.

-Per a la cervesa hi ha altres mesures, una canya més menuda, i un tanque o una doble un poc més gran, després ja anem amb la gerra (jarra). Es pot demanar sense problemes un «botellín«, però así som molt més de «quinto» o de «tèrcio«, i aconpanyar-la amb cacaus i tramussos.

Les begudes autòctones

 

-Encara que no siga únicament valenciana, la Casalla és un referent. Per a dinar, sopar, o esmorcar, hi ha una tribu de casalleros, que s’identifiquen pel seu tufo anisat, i la seua veu ronca.

-«La mistela és un vi dolç que aclareix la gola i dóna calor«. Una meravella ja siga Xaloc, Teulada, Turís, Xest o Casinos, que acompanya de meravella un formatge blau o una conversa entretinguda.

-«L’herbero és tan bo, que el tenim amagat«, seria una definició per a este anís condimentat en herbes. És un poc com el Jagermeinster, però de la serra de Mariola (o altres localitzacions) i sense tant de màrqueting.

-El Licor Café alcoià és una meravella. El famós «White russian» (rus blanc) que fan en Kahlua, vodka i llet, si canvies el Kahlua per licor café, passa a ser un combinat de categoria internacional.

 

-El cantueso il·licità no el tinc molt tastat, però és un licor dolcet que prové de la destil·lació del cantaueso, una herba de la família del timó.

–L’absenta sembla que estava prohibida, però encara la fan en la Marina per a ocasions especials pel seu valor cultural. La cultura de bufar-se com un poll serà.

Les nostres barreges

 

-La «Cucaracha» o panderola és un colpet molt fort de Tia Maria en ron (o vodka).

– La Palometa o Nuvolet és el resultat d’una barreja d’aigua fresca amb casalla. És molt popular, per tant hi ha altres nomenclatures per al mateix combinat.

– El café dóna per a un capítol a banda, però com parlem d’alcohol toca parlar del cremaet. En un gotet de tallat cal ficar alcohol (ron o brandy), corfa de llima, sucre i un parell de grans de café. Es calfa la barreja, es crema l’alcohol i després s’acaba d’omplir el got amb café. Un invent que el dia que descobrisquen els yankis, el faran en el Starbucks i el vendran per 5 euros, al temps! Ara bé, no és fàcil de fer, hi ha autèntics mestres del cremaet, i una caterva de bars on no saben com fer-ho ben fet.

– Barreja castellonera, molt popular en les festes de Castelló es tracta de barrejar al mateix got moscatel i anís.

– Aigua de València. Un conegut còctel inventat per Constante Gil i que és la suma de suc de taronja, cava, vodka i ginebra (sucre optatiu). Ara s’ha convertit en una beguda per a turistes més que altra cosa, però no deixa de ser millor que l’aigua potable de València.

Amb el licor café es poden fer molts combinats. Hi han moltes més variants, però estes són les més conegudes o més característiques:

–Barraqueta o Pingüí: 1/3 de café licor i 2/3 d’orxata de xufa valencia (feu el favor de que siga ).

-El famós Burret o Plis-play: 1/2 de café licor i 1/2 de refresc de cola. Se servix en got llarg i a vegades amb un glaçó.

–Mentira o Mentireta: 1/3 de café licor i 2/3 de granissat de llima.

Cal beure amb moderació, que els valencians tenim fama de beure massa, i després no saps en quin llit acabes gitat!