Benvolguts reis mags d’orient:

Enguany no sé si podreu arribar a ma casa, ja que veniu d’Aràbia amb camells i amb moltes bosses sospitoses. Igual vos confonen amb refugiats i vos fan pegar més voltes que a un dolçainer per a arribar a Espanya, però si ho aconseguiu, voldria demanar-vos algunes coses:

Ja sé que la pau mundial, el final de les malalties incurables, o parar el canvi climàtic està molt per damunt de les vostres competències, així que vos demanaré coses més banals, i més d’anar per casa. Per a començar estaria bé no xafar més excrements de gos. Enguany ja en duc una trentena de merdes xafades i els pobres animalets no tenen la culpa, però els amos sí, a vore si podeu fer alguna cosa, no sé, descàrregues elèctriques a cada merda oblidada: és només una idea.

Ficats a demanar, vos demanaria que Pablo Motos deixara de fer entrevistes vergonyoses a polítics, jo no les veig en directe, però després estan per tot arreu donant pel sac. I la fi del reggaeton, o almenys el seu confinament a l’àmbit privat: la gent que escolta jazz, música clàssica o Paloma San Basilio, ho fa a sa casa, sense donar per sac a tot el veïnat, ni amb la finestreta del cotxe baixada i el “loro” a tota virolla. Si torne a escoltar “Una noche Loca” o “Si te gusta el Reggaeton dale” una vegada més, igual acabe en Picassent, així que feu el favor de solucionar eixe problema. Si algú vol escoltar reggaeton, jo no tinc cap inconvenient, allà ell amb les seues neurones! Però hauria de fer com amb les drogues, prendre-les d’amagat i en la intimitat.

Altra cosa que em dóna molta malícia la gent que diu Mayami, a vore si els expliqueu que es diu Miami com sona, perquè és un nom indígena que ficarem sobre paper tal qual sonava els espanyols! I la gent que diu Lul, Yauma, Terenci Mocs, o Ártur i després són capaços de pronunciar a la perfecció Monchengladbach o Schweinsteiger, eixos també una descàrrega xiconiua cada vegada que diguen una barbaritat.

També voldria demanar-vos que elimineu el copago. No el sanitari, el de l’aparcament. Cada dia em toca pagar la zona blava i al “gorrilla”, més que per la seua ajuda, per a què no em rebenten una finestra del cotxe. A vore si els trobeu treballs de profit als “gorrillas”, com repartidors de descàrregues elèctriques per exemple, i paguem només una vegada per aparcar.

Per a ser pràctics també voldria que la bateria del mòbil em durés més de 8 hores, que no em criden cada dia per a oferir-me canviar de proveïdor d’Internet o un segur de vida, que no m’atropelle cap runner ni cap biker, que els mosquits tigre només piquen als corruptes, i no trobar-me cap paella amb xoriço ni altres tropelies.

Ja per acabar també m’agradaria tornar a tindre una televisió pública en valencià, si és possible esta vegada sense ingerències polítiques; que tancareu el senat; que la premsa tradicional no estiga tan manipulada pels poders fàctics; i que baixe el preu de l’oli d’oliva, que s’ha ficat impossible.

Ja sé que són moltes coses, però a mi i a molts dels meus amics i familiars ens farien la vida molt més fàcil. I si ja per a rematar la feina aconseguiu que el València guanye una copa, la de l’Europa League o la del Rei, que és també la vostra, jo ja agraït per a tota la vida. És més en agraïment, li fique al meu fill:

Melcior Gaspar Baltasar De todos los Santos, i així li queda un nom molt reial.

Bon viatge, i eviteu la frontera hongaresa.