Bon dia fill meu!
Et tinc dit que home refranyer, gos i malfaener, així que no toques més la corfa, deixat estar de romanços i no em vingues amb músiques. Que si vols ser un home de profit, i no un pocatraça o un cagabandúrries, és millor que et fiques mans a l’obra, que a la casa on es treballa, no falta pa ni palla.
Tu vas sempre darrere de la figa, que jo ja sé que no hi ha res més natural que una figa pal pardal, i que dels pecats del piu, Déu es riu, i dels pecats de la xona, la Mare de Déu les perdona. I això està bé, fill meu, però cal que t’arremangues la camisa, acatxes el llom i tires de lligona. Perquè braços aturats no porten jornal, i Déu ens dóna bones mans però no treballa els camps.
Si no tens ganes, t’aguantes, i quan sigues pare ja menjaràs ous, ara em toca donar-te un ofici, que la ganduleria és la mare del vici. I encara que vols ser artista, ja et tinc dit que al fill del carnisser no el vulgues per a barber, i fill de gat, gatet. I que tant ha treballat ton pare que tu has nascut cansat, i això al pas que anem, acabarà amb fill de pare estalviador, gastador.
Ja sé que per a tu val més una hora de festejar que dos de treballar, però et dic jo que el jove, per natural, més que al bé s’inclina al mal, i si vas a festejar al poble del costat, o vas a què t’enganyen o a enganyar. I com tens el cap ple de borumballa, sempre pensant en la figa, és millor que apretes els matxos ara que eres jove, que a casar-te sempre estàs a temps, i home casat, home cagat.
Així que alçat del llit, no fases el gandul ni el manta, que matinar tres coses fa: ric i sa i bon cristià, i si vols ta casa guardar, procura matinar. Ja saps que a bon segador mai se li oblida la corbella, però no digues res, calla, que home xarrador, poc treballador. I no vull que sigues més malfaener que un gat d’hostal, jo sóc treballador com una formiga, i tu sembles més gos que manat a fer.
I quan tornes a casa amb faena feta diners aguaiten, perquè el peix és de qui el mereix, així que treballa i no menjaràs palla. I deixat estar de novies que a l’home més savi, una sola dona el torna ximple. Ja sé que no vols escoltar al pare, però a vegades val més un consell que un duro, i els consells dels pares són manaments.
Si t’agrada este article, pots llegir molts més en el llibre «De Categoria«, ja la venda!!!
‘Et van a fer palmes’, a banda d’incorrecte (una llengua amb passat perifràstic no pot usar un futur perifràstic perquè generaria confusió), és que no entra en el ritme. ‘… que et faran palmes les orelles’, és com ho havia sentit.