Una de les «etiquetes» que hem d’aguantar els valencians.
Crec que ja hem tingut prou, que hem de dir fins ací. Ja està bé de ser els «gelipoies» que diuen els xiquets, d’Espanya, i de ser utilitzats per uns i per altres. Els valencians li la bufem a tots i hem de plantar-se. Últimament veig molts atacs, un darrere d’un altre, i la veritat és que la meua quota de paciència ja s’ha acabat, ja m’han tocat la «corfa».
El cas més clar és el finançament, des de fa molts anys els valencians aportem molts més diners a l’Estat Espanyol dels que rebem en contraprestació. Som un poble solidari, però en este cas de manera imposada, sembla que com feien els conqueridors al Perú, som víctimes d’un espoli. També hem llegit recentment com mentre a la Castella i Lleó, on governen els populars rebien més de 550 euros per habitant en inversió pública en 2015, ací rebem menys de 95 euros, només a Canàries estan pitjor que nosaltres. Però als grans partits nacionals els ha donat igual, i quan podien revertir la situació no els ha interessat fer res per canviar-ho, i ara que la caixa està més buida que l’Àgora, se sumen a esta reivindicació.
Durant molts anys ens han utilitzat com a mocadors. Campanyes com «el agua para todos» que tenien com a objectiu separar-nos, dividir-nos i fer que alguns amigatxos s’enriquiren enviant-nos aigua enverinada són un exemple. No vull ni pensar la de gent que s’haguera fet rica amb la requalificació dels terrenys per on passava el transvasament, i la de llauradors que s’hagueren fet pobres. També ens han utilitzat de banc de proves per a la sanitat privada, una sanitat més cara, que ara s’ha demostrat que a més amaga els beneficis de, per exemple les ressonàncies a doble de preu, en paradisos fiscals com Panamà o Suïssa.
Però tal volta el pitjor greuge és quan usen les nostres senyes d’identitat, quan fan un ús polític de la llengua (especialment persones que no la parlen) per a dividir i guanyar vots. I qui diu la llengua diu la senyera, les falles, o la paella que «ens volen furtar els catalans», perquè senyors «no mos fareu catalans!» és un eslògan molt goebbelià. Quan precisament per a anar a Barcelona paguem el peatge més car d’Europa, sí la AP7 és l’autopista més cara d’Europa, i a Madrid s’arriba debades. Quan les connexions amb l’aeroport del Prat són pèssimes, i quan arribar a Barcelona en tren et costa més del doble de temps que arribar a Madrid, quan la distància és similar. No pot ser casualitat que València i Barcelona estiguen tan mal comunicades, que no es faça el corredor Mediterrani, i en canvi que per a anar a Madrid tot siguen facilitats.
Així que magnifiquen qualsevol afrontament del nacionalisme català (que també en fa), perquè clar, ells ens volen conquerir (que por!). I conquerits o no fa uns anys teníem bancs propis, però ara la CAM i Bancaixa han desaparegut després de servir d’instrument durant molts anys per a subvencionar infraestructures ruïnoses, moltes en Madrid com subvencionar al Pocero, i altres per ací com Terres Mítiques. Ara ens ha tocat ser instrument nacional contra el desafiament secessionista català, per això Antena 3 (per exemple) juga a criticar els cartells en valencià amb manipulació perquè «Atenció i Atención» poden dur a equivoc i provocar accidents fatals. «Toca’t el nas!».
Quan els atacs vénen de fora, t’indignen, perquè ja estàs acostumat «quan el mal ve d’Almansa a tots alcansa» però quan vénen des de dins, aleshores fa més mal. I ací continuem en polèmiques estèrils i utilitzant la llengua i els sentiments de la gent per a dividir-mos. Els mateixos que abans es repartien milions i milions de diners públics per a la construcció d’escoles via Ciegsa per a acabar clavant als xiquets en barracons, ara demanen poder mantindre els privilegis de l’educació concertada. On els mestres es trien a dit, els alumnes es trien a dit, el tipus d’educació (religiosa, separada per sexes, o com siga) s’imposa, però la factura la paguem entre tots.
De què l’altar de la vista del Papa costara 1,5 milions d’euros no ha dit res el Cardenal Cañizares. De «la caguerà» de què els urinaris es pagaren a 500 € la unitat en compte de 60 €, per a fer una factura de més de 3 milions d’euros en banys portàtils no diu res Cañizares. De què molts catòlics estiguen abandonant l’església per les seues declaracions masclistes i homòfobes (que el mateix Papa ha criticat) tampoc ha dit res. Perquè ell i el seu afany de protagonisme, les seues ànsies de fer política ultra radical de dretes, estan per damunt dels seus feligresos. I després hem de llegir com alguns polítics el defenen… viure per a creure. També indigna com amb tot el que s’ha furtat i fet els antics governants, l’oposició fóra tan nefasta. El PSPV ha de fer molta autocrítica de com han permés que durant tants anys manara un partit que funcionava com la Mafia.
Però no només els antics partits ens utilitzen, els nous no es queden curts. Ciudadanos, que diu públicament que parlar valencià és «aldeano», ara no entén, en paraules de Toni Cantó que els xiquets valencians parlen valencià millor que anglés, faltaria més! Igual ells que només parlen una llengua i regular, desconeixen els beneficies del bilingüisme per a dependre una tercera o una quarta llengua, i s’obliden de què estem a València. De fet les regions bilingües tenen millors notes en anglés. I per cert a l’hora de parlar d’oportunitats laborals gràcies als idiomes, hi ha més valencians treballant en Catalunya i a les Balears que als Estats Units, Anglaterra, Irlanda, Escòcia, Gal·les, Grècia, Malta, Polònia, França, Alemanya i tots els estats nòrdics junts. Per tant no crec que parlar valencià siga tan inútil. Si la gent coneguera el nivell dels regidors i assessors de Ciudadanos a l’Ajuntament de València, no obtindrien cap vot, vos convide a seguir la seua activitat a l’Ajuntament.
Altre exemple d’ús partidista del nostre patrimoni va ser RTVV. Durant anys utilitzada com a altaveu de propaganda política, com a instrument per a repartir diners entre amics, i com a centre de col·locació. L’oposició ho denunciava, igual que molta gent de dins que era acomiadada o apartada, i la resta de mitjans de comunicació eren còmplices obviant les denúncies reiterades de la situació (que feien per exemple els sindicats) fins que va ser molt tard (massa panxacontent). Una vegada ja estava arruïnada, ja no tenia quasi audiència i no et servia ni per furtar ni per manipular, la tancaren com si fóra d’ells.
Però els antics governants no van ser els únics que l’han utilitzat, els nous estan fent el mateix que criticaven. Els mateixos que dient que «Els treballadors no sou els culpables, tots els que vulgueu tornareu a tindre un lloc de treball» com Enric Morera, ara diuen «Els treballadors que es busquen la vida al sector privat…. i per culpa dels treballadors està costant reobrir». Mentre els extreballadors eren vots, tot eren promeses, en canvi ara són «part d’una administració corrupta» i no mereixen vore respectats els seus drets laborals. «Si vols conéixer algú, dóna-li diners (o poder)!».
Però només estava corrupta l’antiga RTVV? Perquè hem vist recentment que les oposicions en sanitat tampoc són netes. Ni tampoc ho són les milers de places a dit en l’administració que s’han repartit, ni les adjudicacions públiques de concessions, ni de campanyes publicitàries, ni de licitacions de per exemple l’alumenat públic, ni de restauració de monuments… en el fons sembla que no hi haja un sol contracte que s’haja fet en bona intenció i estiga lliure de corrupteles. I que hem de fer, tirar a tots els treballadors del sector públic i convocar oposicions noves a tota l’administració? Fins i tot càrrecs dins de la policia local han sigut adjudicats a dit sense que ningú fera res: eixe és el nivell de «enxufisme» i corrupteles que tenim en la nostra comunitat.
Un ús i un abús dels valencians que ja en temps de Franco, sempre s’ha dit, conreàvem taronges per a què la resta d’Espanya tinguera petroli. Està clar que perdérem els furts, i en València i Alacant perderen els republicans l’ofensiva final. Però ja està bé de pagar per derrotes històriques, ja està bé de ser joguets en mans d’uns i d’altres, ja està bé que ens utilitzen prenent-nos com a «gelipoies». Jo crec que ja hem tingut prou. Aneu tots fer la mà!
Pd. De vegades la passió em pot i em desvie del meu estil divertit. Que hem de fer, estic enamorat de la nostra terra i em supera vore com és utilitzada. Que ningú s’enfade!
Ara ves i pregunta qui està rebent contractes a dit de publicitat de la Diputació de València: el amiguito del alma del president de la dipu.
Pregunta qui està rebent encarrecs de l’administració per a tapissar ací i allà: el marit de la vicepresidenta de la dipu.
Pregunta qui…
En tots els corrals les gallines són igual de putes. D’ací a uns anys tots ho sabien, era públic i notori… i serà massa tard perquè ja s’haurà fet.
Enhorabona per l’article i per tantes veritats.
En la meua opinió el problema dels valencians prové dels anys de la transició, quan ens baixàrem els pantalons davant de la demagògia de la dreta blavera. L’assumpte de la nostra llengua és un exemple clar on podem observar que la gent que en realitat vol la seua substitució pel castellà fa el treball brut negant una realitat inqüestionable com és el fet que els valencians, balears i catalans parlem una mateixa llengua, i obviamente no em referisc al castellà. Amb este temeta portem quaranta anys d’insults i manipulacions que ens enfrontem com a poble d’una manera ridícula i vergonyosa.
A partir del moment que els valencians deixarem que ens prengueren el pèl amb este tema, tota la resta d’humiliacions com a poble vingueren darrere. El desastrós finançament és una altra part, perque clar, si et queixes del finançament és que eres un mal espanyol ja que, per supost, un valencià primer ha de ser espanyol, més espanyol que els de Valladolid, i després, molt després, si pots ja eres valencià. Ens han fet creure que ser valencià és ser anticatalà, com si la identitat d’un poble es farà per confrontació amb una altra. Sense dubte, un autèntic desgavell.
Per altra banda, el tema de Ciudadanos, que va de partit centrat i contrari al radicalisme, quan clarament es nota que per a ells els centralisme ideològic es basa en un espanyolisme ranci amb una clara intenció centralitzadora i eliminadora de les diferéncies culturals. Per a ells, al igual que durant el franquisme, el valencià només serveix per a parlar a casa, ja que per supost que no es pot estudiar física quàntica en valencià. A més destaca la seua defensa de l’educació concertada, perque senyors són molt liberals però en canvi volen els diners públics per a emportar-se’ls per als seus col·legis…
De totes manera, desgracidament no sóc gens optimista ja que conec on visc i la gent que m’envolta i pense que els valencians som un poble majoritàriment acomplexat, que pensem que si defenem allò que és nostre estem traint d’alguna manera Espanya, i ens acusaran de ser uns catalanistes renegats. Molts valencians hem patit este insult i sabem de què estem parlant. En definitiva, tota la qüestió radica en que mai hem aconseguit solucionar el tema de la nostra identitat com a poble.
No compartixc el teu punt de vista:
Tu te lamentes d’una: “baixà de pantalons davant de la dreta blavera durant la transició”. Yo me lamente d’una traïció de l’esquerra valenciana durant la dictadura, la qual se va tornar tota, o casi tota, catalanista. ¿Qui s’avergonyí de lo propi i canvià de bando?
Tu dius que és “inqüestionable” que els valencians, balears i catalans parlem la mateixa llengua: ¿inqüestionable?, ¿quina llengua és eixa?, ¿cóm se nomenava?, ¿tal volta “valencià”?, pues la denominació “valencià” era la que predominava en els escrits en eixes llengües a lo llarc dels sigles, ¿o sou capaços de negar-ho?. ¿I els occitans?, ¿no parlen també la mateixa llengua?, ¿per qué els tireu fora?
¡No senyor!, la llengua valenciana fon una realitat històrica, que només gent ignorant de l’història, avergonyida de lo propi, o interessà ideològica o políticament en una unió en Catalunya (unió, per cert, completament subordinà als caprichos catalans, inclús en el nom: “països catalans”), pot negar-la ara.
Lo que més gràcia me fa de vosatros els catalanistes (sou “catalanistes” perque defeneu les tesis del nacionalisme català front a les valencianistes), és que mai haveu qüestionat ni una parauleta de tot lo que dicta l’Institut d’Estudis Catalans: ¡en lo difícil que és fer una unió de llengües!, per lo fàcil que és que alguna de les llengües resulte en desventaja, sense quedar ben representà, sense que els seus parlants puguen identificar-se en l’unió. Vosatros en canvi vos tragueu qualsevol paraula o regla que provinga del IEC, sense qüestionar res, per molt que atente completament contra la nostra tradició llingüística valenciana. Ademés que cada vegà més, vos llanceu a escriure coses com “avui”, “aquest”, “aleshores”… a pesar de que el IEC admet les formes valencianes: “hui”, “este”, “llavors”… Ahí demostreu lo poc que vos importa lo valencià, que ni lo poc que admet el IEC ho cultiveu. El problema, de que vosatros afirmeu que “són la mateixa llengua”, és que ademés també consentiu lo següent: que nos obliguen a parlar com ells vullguen (“ells” són els polítics i els acadèmics pagats pels polítics), tinga o no això rigor històric i filològic; vosatros se deixeu fer… tot siga per el be de la llengua catalana “unificà”, encara que la llengua valenciana siga una víctima normativa. ¿Cóm voleu que no vos digam «catalanistes» i traïdors?
El propi Pompeu Fabra, creador del català modern, no trobava apropiat fer una unió de normatives. ¿I per qué?, pues perque este tipo de filòlecs, eren gent amant de la filologia, de la llingüística, de l’etnollingüística… ¿Qué més llògic que voler conservar la diversitat cultural com un be patrimonial?
¿Algú se carregaria la dama d’Elig pel fet de que en Guardamar existix una atra dama molt pareguda? ¿O el teatre romà de Segòbriga perque en Mèrida hi ha un atre encara més bonico? ¿O les torres de Quart de Valéncia per considerar que són més boniques les de Serrans? Pues lo mateix en les llengües: ¿Quin sentit té carregar-se una d’elles per ser pareguda a una atra?, ¿acàs en la diversitat no hi ha riquea?, ¿cóm és que els catalanistes no voleu eixa diversitat?, ¿cóm es que no voleu eixa riquea?; riquea per cert: “valenciana”.
Tot al contrari que lo que han fet els que al final han acabat utilisant la llengua per als seus fins: que han segut els polítics, convertint-la en una ferramenta política i ideològica. Tot començà entre els sigles XIX i XX per part del nacionalisme català, i continuà en Valéncia durant la transició i ara en la democràcia. En el cas del nacionalisme català: una ferramenta per a fer més gran la seua cultura: la catalana; i el seu gentilici “català”; i per a apropiar-se del passat prestigiós de dos reconegudes llengües veïnes (valencià i català). En el cas dels polítics valencians (bananeros, sanc d’orchata…), una manera de conseguir poder polític, apoyo polític, de fer pactes polítics, a costa de vendre al millor postor un be com és la llengua pròpia i històrica, que només podem defendre-la els valencians: ni Espanya ni Catalunya tenen intenció de fer-ho.
La realitat actual és que el valencià se pert, i no se pert per culpa dels “blavers”, que volem al igual que vosatros que la renaixença del valencià continue avant fins a aplegar a una normalitat llingüística a on el valencià competixca en igualtat en el castellà. Se pert perque s’ha convertit en una llengua insana; pues no pot ser mai sana una llengua: que parlant-se d’una manera, deu escriure’s d’una atra ben diferent; en una normativa que s’opon a la tradició escrita històrica (¡llegiu!, ¡llegiu!, i voreu…); en una normativa en la qual els seus teòrics destinataris (els valencians) no se troben representats; en una normativa en la qual alguns pretenen donar-li el nom de “català” a lo que històricament sempre ha segut “valencià”; en una normativa que convertix en vulgar el 50% de la llengua que s’ha heretat; una llengua que se deprén en l’escola de mala gana, i que después ningú gasta, passant-se casi tots els valencians a l’atra llengua que coneixen i que sí que poden escriure com la parlen: el castellà.
La nostra identitat com a poble (com a poble valencià s’entén), a la que te referixes al final del teu comentari, només pot ser que una: la de poble “valencià”.
Espere que el senyor Vicent Marco siga respectuós en totes les opinions i publique la meua.
En primer lloc, no em considere catalanista, tal com tu expreses. Si reconéixer que el valencià és la mateixa llengua llengua que el català és ser catalanista, aleshores la majoria dels valencians som catalanistes, i la gran part dels andalusos, i dels francesos, i del alemanys… Per a vosaltres tot el món es catalaniste i enemic de València, per aixó a les últimes elecciones generals el partit blaver més important com és Som Valencians obtingué només 6.000 vots…
Particularment m’he centrat en el tema polític que ens afecta als valencians. En canvi, tu has desviat el tema cap a la discusión falsa de la llengua, un tema extensament ja tractat a un altre post de Vicent Marco.
En segon lloc, vosaltres sí que vos reconegueu com a blavers, no vos doneu compte que els filòloges que reconeixen que la unitat lingüística entre el català i el valencià és inqüestionable són abrumadora majoria arreu del món. A tot el món, sí senyor, i no només a les universitats catalanes i valencianes farcides de renegats pagats amb els diners del 3%… No és un assumpte de nacionalisme, és un tema filològic i científic, ho sent molt per vosaltres.
Ja que m’he posat dins del tema de la llengua, et diré que el valencià no perd parlants per culpa de que la llengua coloquial estiga massa allunyada de la llengua normativitzada, perquè si fora com tu dius, el català no perdria parlants a Catalunya, i també els perd. La nostra llengua perd parlants per qüestions socials, globalitzadores, etc, però no per qüestions purament ortogràfiques, ja que encara que usarem la normativa del Puig passaria el mateix.
A més l’AVL és una l’entitat oficial que treballa per acostar cada vegada més la llengua coloquial a l’estàndard, raó per la qual jo en esta argumentació utilitze la paraula «esta», «sent» o «utilitze»… Perquè quan dius que s’ha d’escriure el valencià tal com es parla, a quin valencià et refereixes? Al de Sedaví, Puçol, Ontinyent, Xàbia, Castelló o Morella? Perquè hi ha moltes formes valencianes de parlar i no només la de València capital! Quina és la bona per a vosaltres? Obviament supose que la de la capi…
Com a exemple, el bloc blaver, que cada vegada té menys força als parlants de menys de 30 anys, no vol un televisió pública en valencià, no vol que es veja TV3, no vol escola pública en valencià, no vol senyals de tràfic en valencià, etc. No volen tot açò! I per què no ho volen? La contestació es clara, perquè el poble valencià podria comprovar en la práctica que parlen la mateixa llengua que un ciutadà de Barcelona, Lleida o Menorca.
Per últim, et diré que és veritat, has de llegir més, has de llegir els clàssics valencians dels segles XIV i XV ja que en ells podràs trobar moltes de eixes formes que digueu que no són valencianes perquè vos pareixen massa catalanes. Clar que són paraules valencianes, però la ignoráncia d’alguns no pot fer-nos destrossar el nostre ric vocabulari.
Que tu no te consideres catalanista no vol dir que no ho sigues. Una cosa és dir que la llengua valenciana i la catalana se pareixen tant que podrien considerar-se la mateixa llengua, i inclús pensar que es possible fer-les una normativa comuna. Pero una atra cosa és apoyar una normativa com la de la AVL (i del IEC) que ben poc té de valenciana i tot ho té de catalana. I a una AVL que no respecta la denominació històrica de «llengua valenciana». Qui defén tota eixa invasió de paraules i formes catalanes, en substitució de les valencianes genuïnes, qui defén que la seua llengua passe a denominar-se «catalana» contràriament a tot rigor històric, no pot rebre atre adjectiu que el de «catalanista» com entendràs.
Eixe «aleshores» català que gastes, mai utilisat per cap valencià d’abans del sigle XX, introduït per la catalanisació política… eixe «vosaltres» completament mort i soterrat des de no se sap quan… Contràriament a formes vives com «entonces», abrumadorament general en el valencià (prestam del castellà), o a la forma «llavors», valenciana més antiga, i contràriament a «vosatros», la forma genuïna valenciana… etcétera… etcétera… llarguíssim etcétera en el que no acabaríem mai…
¿Quin mal li han fet als diccionaris i a les gramàtiques de valencià, les paraules que genuïnament gastem els valencians, per a les desterren d’eixa manera i vosatros (els catalanistes) ho apoyeu?
¿Quin mal fa un «colege», un «mensage», un «espectàcul», una «fresa», un «tenedor», un «atre», un «mosatros», un «ad», un «anàlisis», una «assamblea», un «ataüt», un «evaluar», un «milacre», un «juí», un «gavinet», un «tipo», una «Valéncia», un «abraç», un «ademés», un «assunt», una «bellea», un «barco», un «escritor», una «mentira», un «reixos», una «ensalà (o ensalada)», un «bonico», un «lo», un «vos», un «mos»… etcétera… etcétera… llarguíssim etcétera…
¿I qué pinten en la llengua valenciana una «l·l» geminada que no fem? ¿I qué pinta la grafia vasca «tx» sustituint a la «ch» de sempre? ¿I per qué s’escriuen en «x» paraules que tenen sò «ch», quan eixa grafia mai ha representat eixe sò? ¿I per qué s’ha sustituit la «y» grega de sempre per una horrorosa «i» llatina consonàntica (iaio, Alboraia, etc…)?
En definitiva, ¿per qué hem permés que oficialment destrossen la llengua valenciana i la canvien per una atra?, i damunt anem riguent-los les gràcies i carregant-los de raons…
El problema per el qual el català pert parlants en Catalunya, el desconec, pero el cas valencià el conec perfectament… I resulta impossible que un valencià mig tinga algun interés per deprendre i utilisar una llengua escrita en la que no es pot reproduir lo que es parla… Resulta impossible que la llengua valenciana estiga sana, si per a dir-li per teléfono a una mare: «mosatros en el colege se menjarem les freses en el tenedor», si no li ho diguem de manera parlà, que tenim que fer-ho de manera escrita (per whatsapp per eixemple), supostament haurem d’escriure-li: «nosaltres en el col·legi es menjarem les maduixes amb la forqueta»… com comprendràs ¡és una absurdea completa!…
I ya sé que ara me diràs que l’intenció és que els valencians canviem la nostra forma de parlar i se posem tots a parlar «a la catalana» (o «normalitzat», com vullgues dir-li), per a que estes absurdees no es produixquen… pero ¿i qui som nosatros per a fer que 3 o 4 millons de parlants canvien la seua manera de parlar?, ¿quin dret tenim a demanar-los això?… I te dic més: la gran majoria d’eixos parlants, abans abandonaran el valencià que parlen (ya mort i soterrat pel català), i se passaran al castellà (llengua viva, ben sana i considerà també pròpia), que se posaran a parlar una llengua tan artificiosa com la de la AVL, en la que no poden reproduir lo que verdaderament parlen…
En quan a la pregunta que me fas de quin és el valencià que hem d’escriure, la resposta és: el valencià «general». No és algo tant difícil… se prenen les formes que són generals en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, se fan normatives eixes formes, i allí a on càpien les demés formes (com a sinònims, com a localismes), s’afegixen també… No ho vullgau fer tant difícil que no ho és… de fet la RACV té un bon treball fet en eixe sentit, a pesar de que encara els falta aproximar-se més al valencià parlat general…
Evidentment en el «bloc blaver» com dius, falten jovens de menos de 30 anys, pues la majoria ya han naixcut i viscut només en l’inmersió catalanista i només coneixen la realitat «pro-catalanista» que els han ensenyat en les escoles i la televisió… El «bloc blaver» sí que vol una televisió en valencià (¡per favor!), pero no en «qualsevol valencià», i molt menos eixe valencià catalanisat immersor…
Tu també deuries llegir millor als clàssics valencians, i trobaràs com Jaume Roig escrivia «ansalada» i no «amanida», «punchar» i no «puxar», etc… per eixemple… Per atra banda, ni el castellà del Quixot està viu hui en dia, ni ho està els dels clàssics del sigle d’or valencià… que només poden figurar en els diccionaris com a arcaïsmes, no com a substituts de les paraules genuïnes vives…
Anem a començar amb la llisteta que no té desperdici: «sigle, entonces, apoyar, mensaje, espectacul, teneder, escritor, telefon, algo, menos»… Queda clar que vosté simplement vol escriure en castellà. Per a vosté allò que importa és escriure tan mal com puga la nostra llengua per a que no parega que és la mateixa que la que parlen a Catalunya i a les Illes Balears.
Eixa és la veritat i no la intenta ocultar davall d’un fals valencianisme o d’un suposat atac a la fonètica valenciana. Són arguments tan inconsistents que no cal ni enfrontar-los dialècticament.
Com pot dir que a València no s’ha dit llengua catalana i també llengua valenciana desde finals de l’Edat Mitjana quan és un qüestió que està als escrits, sí senyor, als escrits, encara que no li agraden.
Si per a vosté la solució és dir entonces, adiós i telèfono per a parlar amb una persona major que no ha estudiat mai en valencià perquè no li deixaren i que desgraciadament no ha llegit mai un llibre en valencià ni ha vist un programa de televisió en valencia, aleshores bon vent i bona barca.
Per cert, això de que tots els filòlecs arreu del món reconeixen l’unitat de les llengües catalana i valenciana, és atra veritat a miges d’eixes que els agrà escampar als catalanistes per que els interessa:
No cal dir que són numerosos els filòlecs i llingüístes que han defés la diferenciació entre abdós llengües: el propi pare de la romanística moderna, l’alemà Friederick Diez; la gran majoria dels asistents al XVI congrés de romanística internacional; els filòlecs de la RACV (que mal que els pese als catalanistes, ells també són filòlecs), etc…
Lo que succeïx és que en Valéncia els nostres polítics no defenen la llengua valenciana, i mai l’han defés, convertits en llepaculs interessats del nacionalisme català, i lo que transmitixen de cara al exterior de manera oficial és que som un dialecte del català, que s’hem posicionat ahí. Per lo tant, ¿qué ensenyaran totes les universitats del món als seus estudiants?: pues ni més ni manco que lo que mosatros fem oficial des d’ací, que som un dialecte del català.
¿Quants estudis internacionals sobre el valencià has pogut llegir alguna vegà? Perque, per a confirmar que som un dialecte, ¿hauran fet estudis primer, no?, tots estos filòlecs del món, ¿o és que tenen ciència infusa? La veritat és que no en trobaràs cap… Actualment les úniques fonts de referència continuen sent Alcover, Coromines, la RACV, el IEC… el qual per cert, publica en el seu ALDC una realitat llingüística valenciana molt fidel a la realitat, que per desgràcia no trasllada al seu diccionari «unitari» (graciós que facen estudis sobre lèxic valencià per a no fer-los cas)… I el valencianisme també té a un gran Ricart Garcia Moya, que des de la clandestinitat de sa casa (que és com ha de treballar el valencianisme, com si forem terroristes…), ha fet un magnífic DHIVAM, a on recopila les cites bibliogràfiques més antigues de cada parauleta que gastem en el valencià parlat modern… No hi ha cap ferramenta millor per a donar-se conte de lo històriques, tradicionals i antigues que són moltes de les paraules que hui en dia rebugen la AVL i el IEC….
Pero tot açò a la majoria dels catalanistes «de pro» se la pela, i és que qui només que vol una llengua per a justificar una ideologia política, se passa per el forro qualsevol justificació i el sentit comú…
Em pareix que vosté no parla valencià habitualment. Com es pot dir «a la majoria dels catalanistes de pro se la pela». Qualsevol valencià diria «els la pela». Només aquells que fan una traducció directa del castella dirien eixa abominació de «se la pela».
Per altra banda, tota la resta del comentari és pur artifici i victimisme blaver. Volen que a quatre gats els donem valor científic quan el seu problema radica en que es mouen totalment per motivacions polítiques, donat que a nivell filològic no tenen res que rascar…
A vore si es donen compte d’una vegada que tots els que defenem per pura lògica la unitat de la llengua catalana/valenciana no somiem amb els Païssos Catalans, ni volem ser catalans, ni som independentistes. Simplement veiem que parlem la mateixa llengua que els nostres veïns del nord i de les illes (al igual que els passa als blavers encara que no ho reconeguen). És açò un delicte?
Estranya conclusió trau vosté del «se la pela». En la zona de l’apichat el «se» el gastem en freqüència. Ademés l’influència castellana es també cosa normal en el valencià, com no deu d’estranyar-li a ningun valenciaparlant. A mi me resultaria més estrany un valenciaparlant que diguera «altra», «la resta» (llevat de que estiga fent operacions matemàtiques) o «compte».
¿Pots explicar-mos en que consistix eixa pura «lògica» teua de l’unitat de les llengües catalana i valenciana? ¿I per qué no li veus la mateixa «lògica» a l’unitat de qualsevol llengua occitana en una atra? ¿I a l’unitat del portugués en el gallec? ¿I cóm es que desiges per al català una glòria (la de la seua independència) que no li desiges a la teua llengua històrica valenciana?
Si vosté no sap parlar, es diu i no passa res. No em diga que «se la pela» es coloquial i no sé quines incoherències més.
Tal volta vosté no tinga com a llengua pròpia el valencià o els seus pares no siguen d’ací i per aixó té uns coneixements limitats del nostre parlar. No el culpe, però almenys deixe la llengua per als filòlegs i la història per als historiadors. Li anirá millor.