Foto de MANUEL BRUQUE. EFE
La nostra terra plora cendres
Llomes i valls es desnuen obligades
Baix l’atenta mirada de qui no vol vore les misèries,
D’un espoli, d’una mort innocent, d’unes llomes
D’unes valls, de les serres de molts termes.
Cauen cendres de vergonya sobre els pobles
La nostra terra rep de nou altra ferida,
Del llom li brota quitrà molt negre
I ens dessagnem amb la muntanya, se’ns escapa la vida
La imatge de la flama crema la retina
Lluitar contra gegants és igual a derrota
La Ribera, la Safor, l’Alcoià o la Marina
Per tot arreu la llàgrima brolla,
La impotència i la ràbia t’humilia
Mentre observem com la nostra terra, moribunda, plora.
