No sé com ho fem, el fet és que es pot dir molt amb ben poc. Ull amb què dius quan no saps com, i t’has rist d’un que s’ho ha pres mal:

Xic alt i fort- Que fas, de què et rius?

Nen baix i fluix- De tot un poc

X– És pel meu bac? M’ha fet molt de mal al peu!

N– Al peu? Més bé al cul. Quin colp més lleig! Si caus mal, jo vaig a bacs!

X– Vés a fer la mà, cap de porc!

N– Calm, que jo no sóc bord, ni he dit res greu!

X– Amb un colp del meu puny, te’n vas ben lluny, i ho saps ja que ets molt fluix!

N– No pots ser més dolç? Vull un bes amb tu, en un lloc fosc, tots sols… no un colp de mans!

X– Si et fas el llest, ho faig curt, has de ser molt mec si veus el meu braç i no fas mut.

N– Jo no fuig mai, i menys si ho dius tu!

X– Ets mort! Quin tio més brau o més falt de seny.

N– Ho sent molt! Va, fem paus, t’ho dic de cor!

X– Has vist la llum? Tens por?

N– Sé que no ho he fet bé.

X– Ja no rius més dels bacs dels xics forts? -Va dir amb el puny en alt.

N– Mai més!

X– Doncs bé, hui no et cau cap dent d’un colp.

N– Molt bé, au rei, vaig a la mar que fa bon dia i em fa goig el sol a la pell.

X– Ho tens cru, no hi ha cap tren.

N- Ja ho sé, puc anar a peu, no és tan lluny

X- Bo, jo et puc dur!

N- Sí? Que bé!

I amb el temps, i la mar, i els crancs, i el vi, i el peix, i el sol… s’han fet grans i han unit el seus cors. Un mal bac i ara són molt a prop, tant que el xic i el nen van al llit junts (quan els creix el piu).

I un vers, pot ser, fet amb mots curts:

La mort d’un rei a mans de la fam

El rei riu ple d’or

Veu vi i llet quan ell vol

No fa fred de nit al llit, té foc

Té pans, galls i porc quan vol.

Un xic que viu amb molt poc

Va de dol pel seu fill

No hi ha gra per a tots

I de fam el nen ha mort.

Amb un pal va ell molt brau

A pel rei i el seu or

Que més li té a ell ser viu

Si viu com si fos un gos?

Un gran colp al nas de rei

I cap so més va dir ell

Fuig lluny i fes-ho ja

O al pou de la serp vas de cap!