Els valencians utilitzem els diminutius de manera afectuosa i familiar, o el que és el mateix: a tota hora. Sentim amor per les coses menudetes, per la paelleta, la torraeta, l’orxateta, el socarraet, la cerveseta i el vinet, perquè tot en diminutiu sona deliciós. I com la grandària sí que importa, i no és el mateix un pardal que un pardalet, anem repassar alguns dels diminutius més divertits del valencià.

Frescoritiua

Este és un hiperdiminutiu, un diminutiu d’un diminutiu, i per tant si no fa fred,  frescor, ni frescoreta, simplement has sentit una lleu baixada de les temperatures, direm que patixes frescoritiua. Encara que com som un poc exagerats, potser estem en Sibèria i diguem que fa frescorituia, perquè ja se sap això de “valencians de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta”.

Animeta

M’agrada mol escoltar això de “a vore si hi ha alguna animeta a la plaça!”, perquè en castellà o en anglés no és possible escoltar “almita” o “little soul”. Si l’ànima diuen que són 22 grams, quan pesa una animeta?

Conino/a

Ací hem fet un pas més, i una paraula nova s’ha creat des d’un diminutiu. Una cosa xicoteta, xiconitiua o xiconiniua també és xicotiua o xiconina, i a partir d’ahí la transformem en conina. “Ai que conina!!!” És una expressió que direm per exemple per a destacar l’amor que genera un bebé molt menut. Al conino també se li diu monyicot en l’horta.

Mesureta

Altre diminutiu s’ha convertit en una paraula amb identitat pròpia. Eixe paper enrotllat de forma cònica que t’omplin de pipes, xufes, cacaus o llepolies s’ha guanyat un lloc entre els clàssics de les fires valencianes.

Micorronina

Bé, el millor exemple de com ens agraden els diminutius el trobem en la paraula mica. Pràcticament ningú a València diu “una mica de pa” tots diríem “una miqueta de pa”. Però miqueta o micoteta no són els únics diminutius que trobem, existixen tots estos: miqueta, miquiua, miqueua, micona, miconeta, miconiua, miconeua, miquiniua, miquirriniua, miconina, miquenga, miconenga, micoteta, micotiua, micotinya, miquinya, miqueteta, micorroneta, micorroniua, micorroneua, micorronina, micorronenga… i algun més. Com t’has quedat?

Gentoleta

És curiós també com la llengua transforma una paraula normal com gent, la convertix en negativa afegint-li el sufix –ola, i tenim gentola, i després li pot llevar ferro amb el diminutiu com en gentoleta. Que bé a ser mala gent, però no tant.

Ganetes

De vegades el diminutiu també canvia el sentit originari d’una paraula. Mo és el mateix tindre ganes, que tindre “ganetes…” que a priori ens convida a malpensar. Tampoc és el mateix una moto que una motet, perquè una Harley difícilment serà una motet, i un Vespino mai serà una moto (o amoto en Aixàtiva)

Nuetet

Anar nu és un concepte natural però massa literari, anar nuet és més normal i cosa dels llibertaris, anar nuetet per als xiquets i nuetiuiuos van els nadons.

Cançoneta

Jo que vaig a molts concerts m’emocione cada vegada que escolte això de: “una cançoneta i mon anem, ie”. Mentre els anglesos demanen “one more song”, en castellà diuen “otra, otra, otra”, nosaltres prometem afectuosament anar-se’n si ens canten altra cançó, “i deixar de donar la tabarra”, simplement meravellós.

Caloret

Este diminutiu incorrecte va passar a la història de la ciutat en la Crida. El diminutiu de calor és caloreta, perquè la calor en valencià és femenina. El color en canvi si que és masculí, però el coloret no és un color xicotet sinó un producte de maquillatge.

Carabasseta

Paraula que pot dur a confusió, perquè una carabassa menuda no és una carabasseta, són verdures diferents.

Ramonet

Els noms valencians són molt propensos a patir un diminutiu. Josep que carinyosament és Pep, té en Pepet el seu diminutiu, i en Pepiu, Pepitet o Pepitiu els seus hiperdiminutius. Ramonet té una famosa cançó al seu nou, Vicenteta la protagonista de molts “recalfons” i Marieta està present en totes les colles. El mateix passa amb Antoni, Toni, Tonet i Toniu o en Francisca, Paqui, Paquita o Paquiues. Però amb Eduardo la cosa agafa una dimensió intergalàctica: Eduardo, Edu, Eduardet, Duardo, Duardet, Guardet, Diguardet i Diguardin són alguns dels seus diminutius. I si en una família hi ha moltes Teres, segur que al poble les coneixen com la família de les Teresetes, un nom el de Tereseta que dóna nom al betlem alcoià del Tirisiri.

Maredeueta

Sí senyors, la nostra Mare de Déu és la Maredeueta, amb açò queda tot dit. No hi ha demostració major del nostre amor pels diminutius que anomenar a la nostra verge més estimada, a la patrona de tots els valencians, a la Mare de Nostre Senyor, la Maredeueta!!! Per si no tinguérem prou, com la seua representació està un poc gepà o geperuda, també ens resulta familiar i afectiu anomenar-la la Geperudeta. Així som els valencians, unes perletes, més dolcetes que els pastissets.

Pd. Altres diminutius curiosos que heu suggerit al Facebook són plateret, que sembla només es gasta en algunes zones com la Ribera i mosset que ja és sinònim de picar alguna cosa. I ja sabeu que en falles cantem això de: “hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?”. Els valencians som tan superlatius, que no ens importa viure entre diminutius.

Si t’agraden estes curiositats, als llibres De Categoria (Internacional), i De Molta Categoria, trobaràs moltes més.