Description

Hi havia una època en què els xiquets encara pegàvem pilotades al carrer, i al pati jugàvem amb la trompa o botàvem la corda mentre menjàvem entrepans de mortadel·la. Anys en què una bicicleta era un tresor només comparable amb la col·lecció de fotocòpies de Bola de drac o de sobres perfumats. La mona de Pasqua duia un ou dur damunt, ensenyàvem al veïnat vestit i regals de la primera comunió, i per a vore els nostres dibuixos favorits calia estar puntuals davant d’un televisor que havia passat de dos canals a sintonitzar-ne sis o set si dirigies bé l’antena. I allí estàvem tots, davant d’una pantalla quadrada mirant cada vesprada les aventures de Goku, Oliver i Benji o Musculman minuts abans que apareguera Joan Monleón repartint diners i trencant vidrioles. Anys de Babalà, de xinets de la sort, de curar les ferides amb mercromina, d’escoltar música en walkmans, de menjar Apolos de vainilla i d’amor adolescent previ als telèfons mòbils. Uns anys que recordem amb un somriure a la cara i alguna marca al genoll, i que et convidem a reviure en este llibre ple d’aventures de la nostra infància tan inoblidables com les que visqueren Goku, Bulma i companyia mentre buscaven les set boles del drac.

El llibre de Les Boles del Drac és per a tu si…

Saps que totes les floretes brillen alegres al sol, que el partit està oferit per Bancaixa, i “has de ser intrèpid i amb nosaltres viatjar” per a trobar les 7 boles del drac. Està clar que si dus un chinito de la sort roig tindràs fortuna en l’amor, com els passa a Juana i Sergio, i no com li passa a Nobita.

Li has fet més d’un kame hame al teu company de pupitre, has intentat en el pati sense massa èxit fer un tir combinat, i has llançat a rodar una trompa que prèviament havies pintat a mà.

Tenies una carpeta plena de fotocòpies de superguerrers o de sobres i cartes perfumades, també un primo de Zumosol, la monyica plena de polseres fetes per tu o les teues amigues, i un walkman on s’escoltava que “Marco se ha marchado para no volver”.

En la tele recordes que sonava “vitamina A, a la babalà”, mentre berenaves un sandvitx de mortadel·la abans d’anar a classes de repàs o mecanografia.

Has arribat a contar més de 200 boletes en un pot on n’hi havia unes que eren verdes amb ratlles de colors que semblaven Leonardo i Rafael, “herois de mitja closca, guanyaran!”.

Saps que els planetaris salvaran el planeta Terra amb l’ajuda del seu capità, que Niebla és un San Bernardo molt més bo que Patán, i que si la profe pillava la noteta que havies escrit la llegia davant de tota la classe.

Només entrar a casa tenies un marc amb la foto de la primera comunió, al costat del llit una taula amb una bola del món que s’il·luminava, i quan sonava el telèfon fix anaves corrent a agafar-lo per a evitar que ta mare li fera un tercer grau a l’amiga que telefonava.

Has reconegut el campanar del teu poble a la tele entre vidrioles i paelles russes, t’has menjat un Pandorino o un Bollicao per a esmorzar i celebraves cada nou rècord en el Tetris.

Si aprenies la coreografia del “Saturday night dibidi dadi darará”, per a donar-ho tot en el viatge de fi de curs a Andorra o Mallorca, on vos acompanyava algun mestre dels que “no ens tenia mania”.

Si deixaves per a la fi de l’estiu el Vacaciones Santillana perquè estaves massa ocupat pegant voltes amb la Motoretta BH, i descobrint que “Chanquete ha muerto”. Apolos de vainilla, flacs de llima, el Casio calculadora i Musculman lluitant contra Terryman.